Autor:

L’evolució de la restauració del patrimoni arquitectònic

L’arpArq, l’Ajuntament d’Almacelles, i el Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal” han organitzat la jornada de Restauració del Patrimoni Arquitectònic per Afinitat.
L’evolució de la restauració del patrimoni arquitectònic en els darrers anys marca un canvi de tendència clar. De la restauració per contraposició, defensada en determinats ambients professionals dels anys 80 del segle passat, s’està fent el trànsit cap a la restauració per afinitat, això és, tenint molt més en compte les característiques històriques, materials i tècniques dels edificis a restaurar. És un trànsit complex i difícil perquè alguns dels coneixements necessaris per apropar-se als edificis fent servir el seu llenguatge han de ser recuperats de l’oblit en què se’ls havia abandonat des de determinats ambients professionals i acadèmics. Tot i aquesta dificultat, el camí ja s’ha començat a fer amb resultats molt encoratjadors.
En aquesta jornada, que vol ser l’inici d’una col·laboració més continuada amb el Museu, l’Associació Arparq ha proposat una mirada sobre intervencions de restauració del patrimoni arquitectònic que utilitzen materials i tècniques tradicionals i que tenen en compte les característiques històriques. Aquesta revisió d’obres de restauració va acompanyada d’una reflexió teòrica imprescindible.
Amb les diferents ponències d’en Melitó Camprubí (Moderns fumigaven pessebristes. El testimoni del gran santuari d’Ise al Japó), d’en Reinald Gonzàlez (Restauració del patrimoni construït: tot defensant la singularitat), de na Valentina Cristini (Piedra en seco: criterios y experiencias entre conservación y restauración), d’en Joan-Albert Adell (La restauració com a font de coneixement), i de n’Antoni Martí (Epidermis o estructura) vam poder escoltar, veure i debatre maneres d’aproximar-se a la restauració, casos molt diferents i una clara evolució cap a una restauració per afinitat.
 
La jornada es va dur a terme al Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal”, i vam completar la jornada amb una visita guiada al museu amb la seva directora Montse Gené.

Curs-Taller sobre càlcul d’estructures d’Arquitectures Històriques_Barcelona

 

Aquestes jornades van dirigides a professionals relacionats amb la restauració i conservació d’edificis patrimonials. L’objectiu és proporcionar coneixements fonamentals que permetin avaluar l’estabilitat i el grau de seguretat estructural de la construcció que s’està analitzant. També es tracta de dotar de criteris i eines senzilles  que permetin definir intervencions de reforç i/o millora de la seguretat.

DATES: 29-30 JUNY \\ 6-7 JULIOL
DOCENT: Francisco Jurado
SEU: Aulari A4 \\ Campus Nord UPC\\ C/ Jordi Girona 1-3, 08034  Barcelona

Les jornades es desenvoluparan durant 4 dies amb dues sessions de 4 hores diàries, matí i tarda. Els matins es dedicaran fonamentalment a l’exposició d’una teoria mínima i de casos pràctics d’aplicació i discussió de mètodes i eines que s’exposin. Les tardes es dedicaran a tallers de les classes pràctiques tutelades, en que l’alumne desenvoluparà exercicis concrets relacionats amb el que s’ha exposat amb anterioritat.

Només cal tenir una base mínima de coneixements de càlcul vectorial i tensional, habituals en els professionals que treballen en la consolidació d’estructures històriques, així com un domini bàsic de fulla de càlcul (Excel, OpenOffice)i d’algun entorn gràfic (AutoCAD, ArchiCAD, MicroStation). A les jornades s’entregaran textos de recolzament i algunes aplicacions en format Excel.

COL·LABORA

Tríptic

Programa

Inscripcions tancades

Assemblea 2016: Santuari del Miracle

Assemblea d’arpArq al Santuari del Miracle, amb posterior visita guiada i explicació de les actuacions que s’han dut a terme a la Casa Gran del Santuari, acompanyats per Carles Pubill i Marta Torras.

A finals de l’any 2015 es va finalitzar la primera fase de les obres de restauració i consolidació estructural del pati interior de la Casa Gran, en el Santuari del Miracle, a Riner. El projecte fou redactat per l’arquitecte Melitó Camprubí, en col·laboració amb els arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. La direcció d’obra fou realitzada pels arquitectes Melitó Camprubí i Carles Pubill i l’arquitecte tècnic Jordi Vilana.

Tot seguit s’exposa un breu resum del projecte i de les obres dutes a terme.

Pel que respecta a la intervenció, si bé és veritat que a primer cop d’ull es pot pensar que calia actuar des d’un inici i de manera urgent en els elements escultòrics de pedra, que es troben força deteriorats, després d’analitzar l’estat de conservació de l’estructura i les patologies que es manifesten, es va arribar a la conclusió que la prioritat era la seguretat estructural.

Pensant en la fase realitzada, però també en les es vulguin dur a terme posteriorment, es va plantejar en primer lloc la construcció d’una plataforma de treball per sobre de la barana de la planta primera del pati. L’esmentat sostre provisional es va dimensionar per a que pogués suportar l’apuntalament dels tancaments del pati, o bé les bastides de treball necessàries.

És des d’aquesta plataforma que es va procedir a realitzar la primera i potser més rellevant actuació estructural, consistent en refer la part de columna que es trobava trencada i atirantar l’arcada de la façana sud. Un cop estabilitzat aquest punt, i per tant sotmeses a control les empentes horitzontals de les arcades, es va poder realitzar la resta de consolidació estructural.

Val a dir que, durant el procés d’obra, en realitzar (previ apuntalament) el desmuntatge dels fragments de pedra que es troben sobre el capitell, es va descobrir que existeix una barra d’acer interior que neix en el capitell a eix del mateix, i arriba al següent nivell, col·locat probablement per a afavorir la trava entre paraments perpendiculars.

Aquest fet podria donar també un argument afegit que justifiqués el trencament en aquest punt, atès que es coneix que el pati va estar descobert durant molt temps, i l’afectació dels agents atmosfèrics hauria provocat l’oxidació i corrosió de la barra, i conseqüentment el trencament de la pedra que l’embolcalla.

Pel que fa a l’execució, es va passivar la barra interior, i es va recompondre la peça de pedra amb adhesiu estructural i morter de reparació de dos components a base de resines epoxídiques, fins a arribar a 2 cm de la cara vista de la pedra. Posteriorment el conservador-restaurador de l’obra va segellar els junts amb morter de calç tot buscant la mateixa tonalitat de la pedra.

El fet de trobar la barra esmentada va fer variar el projecte en el sentit de no atirantar l’arcada principal central per seguretat, i col·locar a canvi puntals en les arcades laterals per tal d’absorbir les empentes horitzontals a la inversa, passant de tracció a compressió.

Per tal de donar accés a les galeries perimetrals al pati i també per garantir que no es produirà vinclament lateral dels tancaments del pati, es varen refer els seus sostres amb els mateixos materials originals (fusta), però amb elements amagats de subjecció i trava (platines treballant a tracció i empostissat fixat amb tirafons a les bigues de fusta treballant en sentit contrari).

La resta d’intervenció es basa en l’aplomat, reposició, cosit, rejuntat,…de les peces de pedra més afectades, amb el criteri i de fossilitzar l’estat en que es trobava l’estructura, atès que tornar a situar les peces al seu lloc era totalment inviable i contraproduent.

Queda per a posteriors fases l’acabar d’assegurar el parament vertical del pati tot restaurant els elements de pedra, refer les baranes (que probablement fossin de balustres) i acabar d’enderrocar els tancaments de totxana que el seu dia van executar (amb molt bon criteri) per tal d’evitar el col·lapse de l’estructura del pati.

 

Participació d’Arparq-Greta al curset AADIPA

Aquest desembre l’arpArq va participar amb una ponència, conjuntament amb GRETA, en el XXXVIIIè Curset. Jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Arquitectura tradicional: essència o forma.

Des de l’any 1978 el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza un curset de sobre patrimoni al voltant de les dates de Santa Llúcia, que ha esdevingut l’activitat formativa i cultural més longeva de totes les que porta a terme, així com una de les més multitudinàries quant a participació.

L’objectiu d’aquest XXXVIIIè Curset ha sigut l’anàlisi en profunditat de la complexitat que porta la intervenció d’un patrimoni amb un caràcter tan destacat pel seu component identificador com és el patrimoni tradicional.

La nostra ponència, Iniciatives catalanes sobre patrimoni: associacions GRETA i ARPARQ, l’ha duta a terme la nostra presidenta, Mercè Manonelles, i Santi Llagostera en respresentació de GRETA.

Vam explicar que partint de què el patrimoni Arquitectònic constitueix un bé cultural compartit que cal conservar amb el màxim rigor i eficiència de recursos i que a Catalunya l’associacionisme es quasi un tret característic de la nostra societat (venim d’una llarga tradició d’Ateneus, Foments i associacions de veïns), es pot explicar l’aparició de les nostres associacions.

Naixen al 2011 totes dues, per una banda Col·lectiu patrimoni a Girona, que combinada amb Aadipa acabaria essent el projecte GRETA i per l’altra la nostra Associació de restauradors de patrimoni arquitectònic arpArq amb seu a Lleida.

Actes del curset AADIPA