Visita d’obres al reforç amb fusta de forjats a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

L’Insitut d’Estudis Ilerdencs ocupa l’edifici de l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici gòtic civil català, molt significatiu i únic, de la ciutat de Lleida.

Les obres de l’Hospital de Santa Maria s’iniciaren el 1454 sota direcció d’Andreu Pi, mestre d’obres de la Seu Vella; el final d’obra fou el 1519.

El 1704 s’encarregaren les bigues de fusta destinades als sostres de planta primera i planta segona que necessitaven ser substituïts; el 1705 s’enderrocaren els sostres fets malbé per substituir-los amb les bigues encarregades l’any anterior.

El mestre de cases de Lleida Joan Melet va refer els sostres de planta 1a i 2a l’any 1705, segons consta en documentació histórica. A la part superior d’un revoltó s’hi va trobar el grafit “Feta x Melet” que hauria fet el propi mestre de cases.

El 2013 es comença a detectar bigues amb trencaments parcials a flexió, i posteriorment algunes bigues fan trencaments gairebé totals a flexió, moment en què es comença a tancar a l’ús i a desallotjar les plantes superiors de l’edifici. Els trencaments foren deguts a unes càrregues i sobrecàrregues excessives i prolongades en el temps.

A partir de de 2014 s’iniciaren els treballs d’enderroc de paviments de planta segona (amb seguiment arqueològic) i posteriors fases de reforç per zones, efectuant-se durant el 2015  la fase 4, que fou la fase més important quant a superfície d’actuació i que completava el reforç del sostre de planta primera.

Els mesos de maig i juny de 2015 es van fer dues visites d’obra de la 4a fase d’obres de restauració de l’IEI, consistents en la reparació i reforç del sostre de bigues de fusta de la planta primera (terra de planta segona). Aquestes bigues de fusta, documentades històricament de la reparació i reforma de 1705, i algunes bigues originals de l’edifici (construït entre 1454 i 1519) es repararen i es reforçaren amb fusta conífera. Reparació amb fusta perquè és el material original, perquè és el material amb què ho hauria pogut repar el mestre de cases que bastí el sostre, perquè és un material lleuger, perquè són llums importants de 7,60 m lliures, i perquè és fàcil de treballar. La present reparació no és una substitució funcional com faria un sostre nou i pesat de formigó armat o de bigues d’acer, sinó que és una solució en què s’afegeix secció de fusta per sobre (aprofitant el gruix dels varis paviments superposats que hi havia) i es fixà mecànicament amb cargols per fer treballar tota la secció de forma solidària. A sobre de les bigues reforçades s’hi col·locava un tauler contralaminat com a capa de repartiment.

Posteriorment faltaven les fases posteriors de repicats i lectura de paraments, serveis, instal·lacions, paviments, i acabats i revestiments per a la seva posada en servei.

Un cop s’hagi posat el parquet en fases posteriors, el resultat serà un sostre reparat i reforçat amb un pes propi menor.

Assemblea 2014: Balaguer

Assemblea a Balaguer amb visita prèvia al Pla d’Almatà acompanyats de Manel Julià, i al monestir de les Franqueses amb Toni Macià.

El dia de l’assemblea es va fer una visita al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, on els arquitectes Manel Julià i Margarita Costa han fet la diagnosi de la muralla andalusina i unes proves pilot per la seva consolidació.

El jaciment es troba situat al nord de l’actual ciutat de Balaguer i ocupa pràcticament tota la plana coneguda amb el mateix nom de Pla d’Almatà. El Pla d’Almatà conté un dels jaciments més importants de l’època àrab a la península, amb l’antiga madîna Balagî amb origen en el segle VIII. El recinte, de 27 Ha, està limitat per una muralla conservant-se les restes de 24 torres i els seus trams intermedis.

Els criteri generals de la intervenció van ser: fer intel·ligible el volum conservat del monument, sense pretendre restablir la seva imatge original; localitzar i posar en valor la línia d’assentament genuïna de la muralla; utilitzar materials autòctons del lloc, fins i tot, recuperant la mateixa pedra despresa del monument, incorporant tan sols els nous materials per garantir la seva estabilitat. En la Primera Fase, es va decidir actuar sobre quatre punts de la muralla per donar solució a les seves patologies més característiques, lligades als sistemes constructius i als seus materials constituents: consolidació dels volums de tàpia (T4 i T5; 2 sistemes), estabilització del mur per modificació del terreny d’assentament (T 11 i T 12) i estabilització dels murs per pèrdua o desplaçament de carreus (T 18). En una Segona Fase, es va actuar sobre la torre 19 i la 23 ja que ambdues estructures presentaven patologies greus que feien perillar la seva estabilitat i conservació.

També es va fer una visita al monestir de les Franqueses acompanyats de Toni Macià.

 

Conveni GRETA-arpArq

L’arpArq ha signat un conveni de col·laboració amb l’associació GRETA, Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica.

GRETA és una associació amb entitat propia creada el 2015 que té l’objectiu d’incidir en la consiència i la sensibilització de la ciutadania sobre el patrimoni arquitectònic tradicional.

L’activitat formativa essencial que està desenvolupant el projecte GRETA és el Curs de Mestratge en Construcció Tradicional, adreçat a contractistes i tècnics que vulguin especialitzar-se en les tècniques de la construcció popular a casa nostra i que es desenvolupa en col.laboració amb la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona ( UEC ).

Malgrat les seves especificitats, entre les dues associacions hi ha una voluntat de sinèrgia i de col·laboració. Una de les principals finalitats de totes dues associacions és la de divulgar el coneixement en matèria de restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic. I és d’interès mutu potenciar aquestes activitats formatives i de divulgació mitjançant la posada en comú i l’intercanvi del coneixement que es divulga a través de les respectives activitats.

Assemblea 2013: Calaf

Assemblea d’arpArq a Calaf, amb posterior visita al Convent de Sant Francesc de les Llagues i visita d’obres a Plaça de les Eres.

El dia de l’assemblea es va fer una visita al Convent de Calaf, del segle XVIII, que actualment està sense ús i en estat molt degradat. Va ser exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835 amb la desamortització de Mendizábal. Fins a mitjans del segle XX a la part del claustre hi havia habitatges.

L’Ajuntament de Calaf fa anys que està intentat tirar endavant la seva rehabilitació integral per dotar-lo d’un nou ús al servei del poble. S’està redactant un Pla Director, amb aixecament de plànols, estudi històric i arqueològic, diagnosi estructural i proposta d’usos.

També es va realitzar una visita d’obres a un habitatge del casc antic, acompanyats de l’arquitecta Clàudia Sanmartí (MATTERS) on s’està mantenint les tècniques constructives històriques: les estructures dels forjats de bigues de fusta i revoltó de guix in situ (que s’han reforçat amb capes de compressió en sec amb taulers de fusta contraxapada o amb capes de compressió de guix armades amb canya), els morters i les pintures de calç (s’han fet estucs planxats al foc, tadelackt, pintures) , les fusteries originals de fusta (s’han decapat i s’ha fet un millora de l’aïllament tèrmic i acústic senzillament canviant els vidres), les cobertes de teula àrab, …