Que Fem

Hospital de Sant Pau

Fa uns dies ens va arribar la següent informació referent a l’hospital de Sant Pau. Tot i que tard, creiem oportú fer-ne difusió:

Estimats companys,

En document adjunt, us enviem informació sobre una acció que realitzarem el dia 24 de febrer de 2014, en el conjunt històric i artístic  “Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”, Barcelona.

La nostra intenció és deixar constància de la precarietat laboral que patim i de les seves conseqüències en la conservació del Patrimoni Cultural.

 

Gràcies per la vostre atenció.

Agrairíem la màxima difusió de l’acció.

 

Salutacions,

Professionals que treballem en l’àmbit de la conservació-restauració de Patrimoni Cultural.

panflet st pau

NOTA DE PREMSA

Assemblea 2013: Calaf

Assemblea d’arpArq a Calaf, amb posterior visita al Convent de Sant Francesc de les Llagues i visita d’obres a Plaça de les Eres.

El dia de l’assemblea es va fer una visita al Convent de Calaf, del segle XVIII, que actualment està sense ús i en estat molt degradat. Va ser exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835 amb la desamortització de Mendizábal. Fins a mitjans del segle XX a la part del claustre hi havia habitatges.

L’Ajuntament de Calaf fa anys que està intentat tirar endavant la seva rehabilitació integral per dotar-lo d’un nou ús al servei del poble. S’està redactant un Pla Director, amb aixecament de plànols, estudi històric i arqueològic, diagnosi estructural i proposta d’usos.

També es va realitzar una visita d’obres a un habitatge del casc antic, acompanyats de l’arquitecta Clàudia Sanmartí (MATTERS) on s’està mantenint les tècniques constructives històriques: les estructures dels forjats de bigues de fusta i revoltó de guix in situ (que s’han reforçat amb capes de compressió en sec amb taulers de fusta contraxapada o amb capes de compressió de guix armades amb canya), els morters i les pintures de calç (s’han fet estucs planxats al foc, tadelackt, pintures) , les fusteries originals de fusta (s’han decapat i s’ha fet un millora de l’aïllament tèrmic i acústic senzillament canviant els vidres), les cobertes de teula àrab, …

 

Consolidació , Manteniment : La intervenció mínima

Les estabilitzacions i consolidacions a les restes del Monestir de Vallsanta amb formigó de calç, les teulades de Sant Martí de Llesp, els llosats de Sant Climent d’Iran, els llosats, estructura i paviments de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp i els paviments de Sant Bartomeu de Bellpuig, són alguns exemples de com la preservació del Patrimoni Arquitectònic no precisa, de vegades, d’intervencions de gran envergadura  ni de grans pressupostos.

En aquest article s’aporten dades i tècniques sobre actuacions que, a partir del criteri de la mínima intervenció, tenen la voluntat de ser útils, econòmiques , de baix impacte i amb mínims efectes secundaris en els elements patrimonials. Continua llegint «Consolidació , Manteniment : La intervenció mínima»

Ermita de Carrànima

El dia 19 de novembre de 2011 es va constituir l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic  ARPARQ.

El lloc escollit per formalitzar aquesta institució va ser el punt culminant de la Serra de Carrànima, un punt ressaltat per la presència del Santuari de la Marededéu de Carrànima (o de Carràmia), un lloc segurament ple d’energia des d’abans de la institució del Santuari cap a meitat dels segle XVII.

Com explica Joan Coromines, en la formació del topònim Carrànima actua el nom preromà de la roca, karri, que dóna també per un costat Carreu, i per l’altre, tot de topònims de zones muntanyoses que tenen l’element quer-: Queralbs, Querol, el Querforadat, etcètera. La segona part del topònim, sempre segons Coromines, vindria de les arrels basques andí (gran) i be (sota), que, amb els canvis producte de l’evolució lingüística secular, donaria l’actual Carrànima. Aquest topònim significaria, doncs, ”sota la gran roca”, cosa que resultaria coherent tant amb el propi indret com amb la posició dominant dels espadats de la propera Serra de Carreu.  En una interpretació més lliure, podríem imaginar que el mot parla de l’ànima de les roques o dels carreus i, en aquest sentit, resultaria prou adient als propòsits dels fundadors.

L’indret va ser suggerit per una futura associada coneixedora del terreny que, amb l’essencialisme propi del Pallars, va deixar per a descobertes més complexes la impressionant morfologia de la Serra que, com si es tractés d’un enorme drac de pedra, s’ajau entre el Forat de Bóixols i el Foradot d’Abella on la bèstia s’abeura al riu. Com és ben sabut, els dracs xinesos i japonesos simbolitzen el poder espiritual suprem, el poder terrenal i celestial, el coneixement i la força, i per tant són benèvols.

Tenint doncs les energies i els esperits protectors a favor i tenint convençuts els primers voluntaris, ja podíem iniciar un projecte que exigiria que tothom aportés el millor de si mateix, un projecte marginal perquè es situava al marge d’institucions ja consolidades, amb l’objectiu de recercar i compartir coneixement perdut en matèria de restauració de patrimoni arquitectònic. El tracte era marginalitat a canvi de llibertat d’acció i també de compromís i de treball altruista. Un tracte exigent i poc habitual en els temps que corren. La invitació era a l’esforç, a compartir amb els demès, a exercir la llibertat personal, a abandonar la comoditat i l’autopromoció. Carrànima -o Carràmia- ens invitava a no vendre fum i sí, en canvi, a escalivar-nos els dits intentant fer foc. Un repte alt.

I parlant de fer foc… Era necessari començar amb bon ànim i , per fer-ho, res millor que convocar un àgape reconfortant i res més significatiu que l’àpat consistís en compartir una cassola de tros. Així va ser fet: foc de llenya damunt la roca, cassola de terrissa, productes del mas i de l’hort sàviament combinats donant preferència als vegetals, sense proscriure però ni la costella ni la llonganissa administrades en forma d’intervenció mínima . Amb aquest suport, l’Assemblea va formalitzar la constitució de l’Associació. Una visita al petit santuari, reconstruït després de la guerra civil, va servir per cloure els actes de la jornada. I iniciar el descens cap als llocs d’origen.

Carrànima 19 de novembre de 2011

Melitó Camprubí