Ermita de Carrànima

El dia 19 de novembre de 2011 es va constituir l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic  ARPARQ.

El lloc escollit per formalitzar aquesta institució va ser el punt culminant de la Serra de Carrànima, un punt ressaltat per la presència del Santuari de la Marededéu de Carrànima (o de Carràmia), un lloc segurament ple d’energia des d’abans de la institució del Santuari cap a meitat dels segle XVII.

Com explica Joan Coromines, en la formació del topònim Carrànima actua el nom preromà de la roca, karri, que dóna també per un costat Carreu, i per l’altre, tot de topònims de zones muntanyoses que tenen l’element quer-: Queralbs, Querol, el Querforadat, etcètera. La segona part del topònim, sempre segons Coromines, vindria de les arrels basques andí (gran) i be (sota), que, amb els canvis producte de l’evolució lingüística secular, donaria l’actual Carrànima. Aquest topònim significaria, doncs, ”sota la gran roca”, cosa que resultaria coherent tant amb el propi indret com amb la posició dominant dels espadats de la propera Serra de Carreu.  En una interpretació més lliure, podríem imaginar que el mot parla de l’ànima de les roques o dels carreus i, en aquest sentit, resultaria prou adient als propòsits dels fundadors.

L’indret va ser suggerit per una futura associada coneixedora del terreny que, amb l’essencialisme propi del Pallars, va deixar per a descobertes més complexes la impressionant morfologia de la Serra que, com si es tractés d’un enorme drac de pedra, s’ajau entre el Forat de Bóixols i el Foradot d’Abella on la bèstia s’abeura al riu. Com és ben sabut, els dracs xinesos i japonesos simbolitzen el poder espiritual suprem, el poder terrenal i celestial, el coneixement i la força, i per tant són benèvols.

Tenint doncs les energies i els esperits protectors a favor i tenint convençuts els primers voluntaris, ja podíem iniciar un projecte que exigiria que tothom aportés el millor de si mateix, un projecte marginal perquè es situava al marge d’institucions ja consolidades, amb l’objectiu de recercar i compartir coneixement perdut en matèria de restauració de patrimoni arquitectònic. El tracte era marginalitat a canvi de llibertat d’acció i també de compromís i de treball altruista. Un tracte exigent i poc habitual en els temps que corren. La invitació era a l’esforç, a compartir amb els demès, a exercir la llibertat personal, a abandonar la comoditat i l’autopromoció. Carrànima -o Carràmia- ens invitava a no vendre fum i sí, en canvi, a escalivar-nos els dits intentant fer foc. Un repte alt.

I parlant de fer foc… Era necessari començar amb bon ànim i , per fer-ho, res millor que convocar un àgape reconfortant i res més significatiu que l’àpat consistís en compartir una cassola de tros. Així va ser fet: foc de llenya damunt la roca, cassola de terrissa, productes del mas i de l’hort sàviament combinats donant preferència als vegetals, sense proscriure però ni la costella ni la llonganissa administrades en forma d’intervenció mínima . Amb aquest suport, l’Assemblea va formalitzar la constitució de l’Associació. Una visita al petit santuari, reconstruït després de la guerra civil, va servir per cloure els actes de la jornada. I iniciar el descens cap als llocs d’origen.

Carrànima 19 de novembre de 2011

Melitó Camprubí

Visita d’obres a Granada: les antigues muralles a l’Albaicín amb Isabel Bestué i el monestir de San Jerónimo de amb Francisco Jurado

El juliol passat vam repetir la fantàstica experiència d’anar de visita d’obres de convidats, aquest cop a Granada. Per una banda vam visitar les obres de restauració de les antigues muralles de l’Albaicín, convidats per Isabel Bestué i realitzades per l’empresa Trycsa. I per altra banda, vam poder visitar l’església del monestir de clausura de San Jerónimo, de la mà de l’arquitecte Francisco Jurado.

Agraïm moltíssim a Trycsa la seva amable acollida com a amfitrions, i a tot l’equip tècnic de l’obra que ens va acompanyar durant la visita.
Isabel Bastué, aquitecta i professora del Departamento de Expresión Gráfica en la Ingeniería de la UGR, ens va explicar la minuciosa i rigorosa obra de restauració de les muralles de tàpia de l’Albaicín que estan duent a terme amb l’empresa Trycsa. Les nombroses provetes i mostres de tàpia que es van fer abans de començar amb les reintegracions necessàries demostren la excel·lència amb la que es vol dur a terme l’obra. La intervenció està en la línia d’aconseguir unes reintegracions fidels des del punt de vista tècnic, matèric i cromàtic per la recuperació de coneixement que aquesta forma de treball fa possible. Així, resulten importants els coneixements geològics, físics i químics dels materials originals per tal de poder formular, de la manera més semblant, els materials de reintegració. A més cal estudiar detalladament la granulometria dels materials en presència ja que aquest aspecte també s’ha revelat com un dels factors determinants de la resistència i durabilitat dels murs. El darrer aspecte important en aquest tipus d’obra de reintegració, i potser el més crític, és aconseguir l’adherència dels nous materials al suport original sense apartar-se massa de les tècniques que s’han fet servir tradicionalment , tècniques que es basen en sistemes mecànics ( clavilles de fusta) però també en recuperar una adherència física i química dels propis materials emprats. En aquest cas amb l’ajuda d’una interfase d’aigua de calç.

Francisco Jurado ens va acompanyar a la visita al monestir de San Jerónimo, del que està redactant el Pla Director, per poder accedir a tots els racons del temple que hi ha dins d’aquest conjunt, que ell va restaurar.

La visita privilegiada a l’espai de sotacoberta, trepitjant l’extradós de les voltes sota les curioses encavallades de fusta, va ser un final fantàstic per les visites per Granada!

Des d’aquí agrair una vegada més l’amabilitat dels nostres companys Paco Jurado i Isabel Bestué per compartir amb nosaltres el seu mestratge.