Acte de nadal de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE)

El passat dia 13 de desembre del 2018 l’arpArq va ser convidada a l’acte de Nadal de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), amb qui tenim un conveni de col·laboració, celebrat a l’Aula Màster del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com a tema central, el  Sr. Gerardo Rodríguez González, enginyer de camins, canals i ports i fundador de l’empresa STATIC, va ser nomenat soci d’honor de l’ACE i va impartir la conferència “Reflexions sobre l’evolució del Consultor d’Estructures des dels anys 60 fins avui”. Va rebre la seva formació universitària a Alemanya i va consolidar-se a Barcelona com a un dels consultors més reconeguts nacionalment. En la seva explicació va exposar l’evolució de les estructures viscuda des de la seva pròpia experiència laboral amb els exemples i casos més destacats de la seva obra com són: els treballs en l’estructura del Teatre Lliure, del Museu de la Ciència de Barcelona i de Madrid, de l’Aquàrium de Barcelona, o ja més recents i utilitzant el sistema de postesat, l’Hospital d’Olot o la presó de Lledoners, entre d’altres. Rodríguez va fer també algunes pinzellades sobre l’evolució de les eines utilitzades en el càlcul estructural, des de les operacions amb regla de càlcul fins als sistemes i programaris actuals de càlcul d’estructures tridimensionals, passant per les primeres calculadores o els primers pc’s que calculaven pòrtics plans i “emparrillats”. Actualment, jubilat des de fa 10 anys, no perd el contacte amb el seu despatx, que segueix actiu de la mà del seu fill.

Tot i que en aquesta edició no es va fer esment de les estructures aplicades a la rehabilitació, en l’acta es va repartir el Monogràfic Polígon Funicular. Una aproximació a Karl Culmann, treball de Josep M. Genescà Ramon, que va ser el tema exposat l’any anterior. Va ser una sorpresa molt positiva on es posa de manifest que, lentament però cada vegada més, hi ha més consciència de la importància de conèixer els sistemes de càlcul i funcionament de les estructures antigues en el món de la construcció i rehabilitació. De la mateixa manera, parlant amb membres de l’actual Junta de l’ACE es va poder percebre aquesta sensibilitat envers la diferenciació entre el tractament que han de tenir les estructures antigues i les actuals on, cada vegada més, conflueixen en els mateixos camins.

Curs-taller: El guix tradicional en el patrimoni construït

El concepte que coneixem ara i que s’ha posat tant de moda de “Km. 0”, ha estat una constant en l’arquitectura tradicional. Els materials emprats i les tècniques arquitectòniques han estat sempre vinculades als recursos materials del territori més proper i no ens ha d’estranyar que a l’actualitat trobem en el patrimoni construït un mateix material en diversos sistemes constructius.

Un d’aquests materials tradicionals per excel·lència ha estat el guix. Aquest conglomerant avui dia el limitem bàsicament per a usos de revestiment interior i com a conformats per a la construcció, i es pot adquirir dins la variabilitat que ens ofereixen els fabricants a partir d’una regulació normativa.

Tradicionalment, però, i especialment en aquelles zones on geològicament hi ha presència de guix, s’ha fet servir per a multitud d’aplicacions en funció de la composició de la pedra i del material resultant de la cocció, tant en elements estructurals com constructius, ja sigui com paviments, sostres, entrebigats, tàpies, parets, envans, i fins i tot en revestiments exteriors. La senzillesa en la fabricació del guix, a baixes temperatures si ho comparem amb altres conglomerants, ha estat un dels factors que ha permès aquesta diversificació en l’ús d’aquest material.

L’any 2014 Òdena va acollir la I jornada tècnica “el Guix i la construcció” organitzada per l’Ajuntament d’Òdena amb la col·laboració d’arpArq (Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).

Aquella I Jornada del Guix va evidenciar la necessitat de recuperar l’ús del guix en la restauració de construccions tradicionals. La jornada, molt ben rebuda pels assistents, va manifestar la necessitat d‘organitzar unes segones jornades per aprofundir i ampliar-ne el coneixement i en altres territoris, ja que el guix segueix sent un material ben desconegut.

Arran d’aquelles jornades va néixer el Centre d’Estudis del Guix (CEG), format per arquitectes, arquitectes tècnics, arqueòlegs i geòlegs.

DATES: 25-27 OCTUBRE\\ 10 NOVEMBRE
LLOC: Ribera d’Ondara

Programa en PDF

INSCRIPCIÓ (es pot fer inscripció a només un dia)

ORGANITZEN:
Centre d’Estudis del Guix (CEG)
Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq)

 

COL·LABOREN:
Diputació de Lleida
Ajuntament de Ribera d’Ondara
Grup de recerca GICITED EPSEB (UPC)
Escola d’art i superior de disseny Ondara
Centre d’estudis Segarrencs
Coop d’Era
Amics de l’Arquitectura Popular

PATROCINEN:
Cemento Natural Tigre
ComCal
Petit cau
Grup Cereals Montpomar, SL
RÉCOP
Forn d’Obra Duran

 

 

 

Curs-Taller sobre càlcul d’estructures d’Arquitectures Històriques_Barcelona

 

Aquestes jornades van dirigides a professionals relacionats amb la restauració i conservació d’edificis patrimonials. L’objectiu és proporcionar coneixements fonamentals que permetin avaluar l’estabilitat i el grau de seguretat estructural de la construcció que s’està analitzant. També es tracta de dotar de criteris i eines senzilles  que permetin definir intervencions de reforç i/o millora de la seguretat.

DATES: 29-30 JUNY \\ 6-7 JULIOL
DOCENT: Francisco Jurado
SEU: Aulari A4 \\ Campus Nord UPC\\ C/ Jordi Girona 1-3, 08034  Barcelona

Les jornades es desenvoluparan durant 4 dies amb dues sessions de 4 hores diàries, matí i tarda. Els matins es dedicaran fonamentalment a l’exposició d’una teoria mínima i de casos pràctics d’aplicació i discussió de mètodes i eines que s’exposin. Les tardes es dedicaran a tallers de les classes pràctiques tutelades, en que l’alumne desenvoluparà exercicis concrets relacionats amb el que s’ha exposat amb anterioritat.

Només cal tenir una base mínima de coneixements de càlcul vectorial i tensional, habituals en els professionals que treballen en la consolidació d’estructures històriques, així com un domini bàsic de fulla de càlcul (Excel, OpenOffice)i d’algun entorn gràfic (AutoCAD, ArchiCAD, MicroStation). A les jornades s’entregaran textos de recolzament i algunes aplicacions en format Excel.

COL·LABORA

Tríptic

Programa

Inscripcions tancades

Jornada de restauració del patrimoni arquitectònic per afinitat

En aquesta jornada proposem una mirada sobre intervencions de restauració del patrimoni arquitectònic que utilitzen materials i tècniques tradicionals i que tenen en compte les característiques històriques. Aquesta revisió d’obres de restauració anirà acompanyada d’una reflexió teòrica imprescindible.

Data: Dissabte 6 de maig de 2017
Lloc:Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal”, d’Almacelles
La jornada és gratuïta, però cal incriure’s prèviament: mau@almacelles.cat

Indiqueu el vostre nom i cognoms i deixeu un número de telèfon. Indiqueu també si us quedeu a dinar (no és gratuït)

Data límit d’inscripció 3 de maig

 

Assemblea 2016: Santuari del Miracle

Assemblea d’arpArq al Santuari del Miracle, amb posterior visita guiada i explicació de les actuacions que s’han dut a terme a la Casa Gran del Santuari, acompanyats per Carles Pubill i Marta Torras.

A finals de l’any 2015 es va finalitzar la primera fase de les obres de restauració i consolidació estructural del pati interior de la Casa Gran, en el Santuari del Miracle, a Riner. El projecte fou redactat per l’arquitecte Melitó Camprubí, en col·laboració amb els arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. La direcció d’obra fou realitzada pels arquitectes Melitó Camprubí i Carles Pubill i l’arquitecte tècnic Jordi Vilana.

Tot seguit s’exposa un breu resum del projecte i de les obres dutes a terme.

Pel que respecta a la intervenció, si bé és veritat que a primer cop d’ull es pot pensar que calia actuar des d’un inici i de manera urgent en els elements escultòrics de pedra, que es troben força deteriorats, després d’analitzar l’estat de conservació de l’estructura i les patologies que es manifesten, es va arribar a la conclusió que la prioritat era la seguretat estructural.

Pensant en la fase realitzada, però també en les es vulguin dur a terme posteriorment, es va plantejar en primer lloc la construcció d’una plataforma de treball per sobre de la barana de la planta primera del pati. L’esmentat sostre provisional es va dimensionar per a que pogués suportar l’apuntalament dels tancaments del pati, o bé les bastides de treball necessàries.

És des d’aquesta plataforma que es va procedir a realitzar la primera i potser més rellevant actuació estructural, consistent en refer la part de columna que es trobava trencada i atirantar l’arcada de la façana sud. Un cop estabilitzat aquest punt, i per tant sotmeses a control les empentes horitzontals de les arcades, es va poder realitzar la resta de consolidació estructural.

Val a dir que, durant el procés d’obra, en realitzar (previ apuntalament) el desmuntatge dels fragments de pedra que es troben sobre el capitell, es va descobrir que existeix una barra d’acer interior que neix en el capitell a eix del mateix, i arriba al següent nivell, col·locat probablement per a afavorir la trava entre paraments perpendiculars.

Aquest fet podria donar també un argument afegit que justifiqués el trencament en aquest punt, atès que es coneix que el pati va estar descobert durant molt temps, i l’afectació dels agents atmosfèrics hauria provocat l’oxidació i corrosió de la barra, i conseqüentment el trencament de la pedra que l’embolcalla.

Pel que fa a l’execució, es va passivar la barra interior, i es va recompondre la peça de pedra amb adhesiu estructural i morter de reparació de dos components a base de resines epoxídiques, fins a arribar a 2 cm de la cara vista de la pedra. Posteriorment el conservador-restaurador de l’obra va segellar els junts amb morter de calç tot buscant la mateixa tonalitat de la pedra.

El fet de trobar la barra esmentada va fer variar el projecte en el sentit de no atirantar l’arcada principal central per seguretat, i col·locar a canvi puntals en les arcades laterals per tal d’absorbir les empentes horitzontals a la inversa, passant de tracció a compressió.

Per tal de donar accés a les galeries perimetrals al pati i també per garantir que no es produirà vinclament lateral dels tancaments del pati, es varen refer els seus sostres amb els mateixos materials originals (fusta), però amb elements amagats de subjecció i trava (platines treballant a tracció i empostissat fixat amb tirafons a les bigues de fusta treballant en sentit contrari).

La resta d’intervenció es basa en l’aplomat, reposició, cosit, rejuntat,…de les peces de pedra més afectades, amb el criteri i de fossilitzar l’estat en que es trobava l’estructura, atès que tornar a situar les peces al seu lloc era totalment inviable i contraproduent.

Queda per a posteriors fases l’acabar d’assegurar el parament vertical del pati tot restaurant els elements de pedra, refer les baranes (que probablement fossin de balustres) i acabar d’enderrocar els tancaments de totxana que el seu dia van executar (amb molt bon criteri) per tal d’evitar el col·lapse de l’estructura del pati.