Que Fem

Curs-taller: El guix tradicional en el patrimoni construït

El concepte que coneixem ara i que s’ha posat tant de moda de “Km. 0”, ha estat una constant en l’arquitectura tradicional. Els materials emprats i les tècniques arquitectòniques han estat sempre vinculades als recursos materials del territori més proper i no ens ha d’estranyar que a l’actualitat trobem en el patrimoni construït un mateix material en diversos sistemes constructius.

Un d’aquests materials tradicionals per excel·lència ha estat el guix. Aquest conglomerant avui dia el limitem bàsicament per a usos de revestiment interior i com a conformats per a la construcció, i es pot adquirir dins la variabilitat que ens ofereixen els fabricants a partir d’una regulació normativa.

Tradicionalment, però, i especialment en aquelles zones on geològicament hi ha presència de guix, s’ha fet servir per a multitud d’aplicacions en funció de la composició de la pedra i del material resultant de la cocció, tant en elements estructurals com constructius, ja sigui com paviments, sostres, entrebigats, tàpies, parets, envans, i fins i tot en revestiments exteriors. La senzillesa en la fabricació del guix, a baixes temperatures si ho comparem amb altres conglomerants, ha estat un dels factors que ha permès aquesta diversificació en l’ús d’aquest material.

L’any 2014 Òdena va acollir la I jornada tècnica “el Guix i la construcció” organitzada per l’Ajuntament d’Òdena amb la col·laboració d’arpArq (Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).

Aquella I Jornada del Guix va evidenciar la necessitat de recuperar l’ús del guix en la restauració de construccions tradicionals. La jornada, molt ben rebuda pels assistents, va manifestar la necessitat d‘organitzar unes segones jornades per aprofundir i ampliar-ne el coneixement i en altres territoris, ja que el guix segueix sent un material ben desconegut.

Arran d’aquelles jornades va néixer el Centre d’Estudis del Guix (CEG), format per arquitectes, arquitectes tècnics, arqueòlegs i geòlegs.

DATES: 25-27 OCTUBRE\\ 10 NOVEMBRE
LLOC: Ribera d’Ondara

Programa en PDF

INSCRIPCIÓ (es pot fer inscripció a només un dia)

ORGANITZEN:
Centre d’Estudis del Guix (CEG)
Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq)

 

COL·LABOREN:
Diputació de Lleida
Ajuntament de Ribera d’Ondara
Grup de recerca GICITED EPSEB (UPC)
Escola d’art i superior de disseny Ondara
Centre d’estudis Segarrencs
Coop d’Era
Amics de l’Arquitectura Popular

PATROCINEN:
Cemento Natural Tigre
ComCal
Petit cau
Grup Cereals Montpomar, SL
RÉCOP
Forn d’Obra Duran

 

 

 

Visita d’obres a Granada: les antigues muralles a l’Albaicín amb Isabel Bestué i el monestir de San Jerónimo de amb Francisco Jurado

El juliol passat vam repetir la fantàstica experiència d’anar de visita d’obres de convidats, aquest cop a Granada. Per una banda vam visitar les obres de restauració de les antigues muralles de l’Albaicín, convidats per Isabel Bestué i realitzades per l’empresa Trycsa. I per altra banda, vam poder visitar l’església del monestir de clausura de San Jerónimo, de la mà de l’arquitecte Francisco Jurado.

Agraïm moltíssim a Trycsa la seva amable acollida com a amfitrions, i a tot l’equip tècnic de l’obra que ens va acompanyar durant la visita.
Isabel Bastué, aquitecta i professora del Departamento de Expresión Gráfica en la Ingeniería de la UGR, ens va explicar la minuciosa i rigorosa obra de restauració de les muralles de tàpia de l’Albaicín que estan duent a terme amb l’empresa Trycsa. Les nombroses provetes i mostres de tàpia que es van fer abans de començar amb les reintegracions necessàries demostren la excel·lència amb la que es vol dur a terme l’obra. La intervenció està en la línia d’aconseguir unes reintegracions fidels des del punt de vista tècnic, matèric i cromàtic per la recuperació de coneixement que aquesta forma de treball fa possible. Així, resulten importants els coneixements geològics, físics i químics dels materials originals per tal de poder formular, de la manera més semblant, els materials de reintegració. A més cal estudiar detalladament la granulometria dels materials en presència ja que aquest aspecte també s’ha revelat com un dels factors determinants de la resistència i durabilitat dels murs. El darrer aspecte important en aquest tipus d’obra de reintegració, i potser el més crític, és aconseguir l’adherència dels nous materials al suport original sense apartar-se massa de les tècniques que s’han fet servir tradicionalment , tècniques que es basen en sistemes mecànics ( clavilles de fusta) però també en recuperar una adherència física i química dels propis materials emprats. En aquest cas amb l’ajuda d’una interfase d’aigua de calç.

Francisco Jurado ens va acompanyar a la visita al monestir de San Jerónimo, del que està redactant el Pla Director, per poder accedir a tots els racons del temple que hi ha dins d’aquest conjunt, que ell va restaurar.

La visita privilegiada a l’espai de sotacoberta, trepitjant l’extradós de les voltes sota les curioses encavallades de fusta, va ser un final fantàstic per les visites per Granada!

Des d’aquí agrair una vegada més l’amabilitat dels nostres companys Paco Jurado i Isabel Bestué per compartir amb nosaltres el seu mestratge.

Visita d’obres a Santa Catalina de Sevilla amb Francisco Jurado

El passat mes de gener una delegació de l’arpArq va anar convidada per l’arquitecte Francisco Jurado a la visita d’obres de l’Església de Santa Catalina de Sevilla, realitzades per l’empresa Trycsa.

NOTES A LA VISITA DE SANTA CATALINA

La restauració de l’església de Santa Catalina té una història precedent i si expliqués allò que en sé de cap a peus, aquestes notes no acomplirien l’encàrrec.

A més, si el dia de la visita no ho va fer l’arquitecte autor del segon projecte i director de l’obra, Sr. Paco Jurado, amb una delicadesa que l’honora, jo no ho faré ara. No obstant, em sembla que les notes quedarien incompletes si no diguessin que l’obra que visitem no té res a veure amb un primer projecte que va redactar un altre arquitecte. La diferència entre l’un i l’altre no és altra que la capacitat de comprensió del funcionament dels edificis antics. Una capacitat que s’intenta extirpar, amb un ampli i estúpid consens professional, del bagatge tècnic dels arquitectes. Ho deixo aquí.

Visitem unes obres que posen en valor la història de l’església reedificada al segle XIV a partir de la constatació, en contra del criteri precedent, que l’estructura de l’edifici està bé i que no calen complicades, caríssimes, inútils i contraproduents actuacions de consolidació estructural.

El fet de recuperar els recursos que s’haurien malbaratat, permet orientar els treballs, de manera útil, en dos sentits principals: d’una part, a millorar les patologies derivades de l’alta humitat del subsòl i, de l’altra, a la excavació de la planta de l’església a la recerca de la història de la Sevilla d’extramurs.

 

Pel que fa a les correccions de les humitats, l’estratègia s’estableix en base a millorar la ventilació natural. Per la part exterior mitjançant la construcció d’una cambra perimetral ventilada – cámara bufa- al voltant de l’edifici amb les dimensions suficients per tal que faci la seva funció i pugui ser visitada. Per la part interior, la millora del control sobre les humitats s’obté mitjançant la creació d’una cambra ventilada davall del nivell del paviment de l’església.

 

La cambra sota el paviment de l’església és el resultat de l’excavació arqueològica del subsòl i permetrà la visita pública de les restes arqueològiques trobades.

El dia de la visita, un dia fresc a Sevilla, l’obra estava en un moment molt interessant perquè es podia veure la formació dels diversos elements estructurals i de ventilació de manera seqüencial cosa que resultava altament didàctica.

 

Especialment emocionant va ser el fet de poder assistir en directe a l’operació d’aplicació de forces de compressió horitzontal al savi i minimalista mecanisme estructural de recolzament de les bigues del nou forjat. Aquest mecanisme permet traslladar el pes del forjat de l’església al relleu de 10 cm. existent en el basament del fust dels pilars de l’església. Un treball efectuat amb gran polidesa i professionalitat per l’empresa Trycsa, adjudicatària de les obres.

Per acabar, m’agradaria comentar el treball arquitectònic. Un treball discret, poc aparent, però que conté una gran quantitat de saviesa i de recerca de l’essencial. De la voluntat d’invasió mínima en la relació que estableix l’arquitecte amb l’edifici que li és confiat. Una actitud d’invisibilitat de l’arquitecte en benefici de l’obra, una actitud que, en el context d’exhibició actual, no fa famós però que dignifica el treball i la funció social de l’arquitecte.

Melitó Camprubí

El càlcul d’estructures d’arquitectures històriques

La valoració Curs-Taller sobre càlcul d’estructures d’Arquitectures Històriques ha sigut molt positiva.

Els dies 29 i 30 de juny i 6 i 7 de juliol de 2017 es va fer el curs Curs-Taller sobre càlcul d’estructures d’Arquitectures Històriques_Barcelona al Campus Nord de la UPC, organitzat per l’Arparq i l’ACE i amb Francisco Jurado com a docent.

En aquest curs, amb una assistència de 24 participants, es pretenien exposar els sistemes de càlcul i comprovació d’estructures històriques més adients, tenint en compte que el tipus de comportament i materials utilitzats són molt diferents als materials estructurals habituals en l’actualitat, és a dir, formigó i acer. Principalment, es va incidir en el càlcul d’estructures mitjançant estàtica gràfica, un mètode gràfic i intuitiu molt adient per comprovar estructures i que sovint ha quedat en l’oblit en les escoles d’arquitectura o enginyeria. Aquest sistema gràfic permet conéixer el valor, posició i direcció de les forces en qualsevol tipus d’estructura. En el curs, es va aprofundir principalment en la utilitat d’aquest mètode per a:

  • Comprovació d’arcs i voltes, podent conèixer si el gruix de l’arc és capaç d’absorbir la trajectòria del polígon funicular i si la resultant cau dins del gruix del mur, pilar o contrafort. En funció de la posició de la resultant, es podrà conéixer a quina tensió treballa el material (pedra, maó,…)
  • Càlcul de cúpules i voltes de revolució
  • Càlcul de murs sotmesos a càrrega de vent o contenció de terres

També es va incloure el càlcul i comprovació d’estructures de fusta: càlcul de forjats, incloent forjats mixtes, càlcul d’unions, i d’encavallades.

Aquest contingut es va combinar amb l’explicació de casos pràctics aportats pel docent o els propis assistents fruit de la seva trajectòria professional. Algunes de les actuacions comentades van ser:

Entre els casos exposats pels assistents al curs, es va parlar de la volta rebaixada de l’església de Calaf i les deformacions observades a l’església de Castelló de Farfanya.

També va presentar una extensa bibliografia sobre el tema, des del tractat de Villard de Honnecourt fins a les publicacions dels Premis Guastavino, passant per nombrosos manuals d’estàtica gràfica.

En resum, un curs molt interessant i necessari tant pels que es dediquen específicament al càlcul d’estructures com pels que es dediquen a la restauració de Patrimoni i volen entendre el comportament d’aquest tipus d’edificis. Sovint, el desconeixement del seu comportament i de com analitzar-los ha donat lloc a actuacions de reforç no necessàries o fins i tot contraproduents. És a dir, la millor actuació davant un edifici històric és la seva comprensió i, en el cas que sigui necessari, dur a terme els mínims reforços necessaris, els quals hauran de ser respectuosos amb els materials i comportament de l’edifici original.

Marta Torras Isla

Conveni ACE-arpArq

L’arpArq ha signat un conveni de col·laboració amb l’associació ACE, l’Associació de Consultors d’Estructures. 

L’ACE és una organització que acull professionals de la consultoria, el disseny, el càlcul i la direcció d’obres d’estructura; que fomenta la participació del conjunt dels professionals que s’hi dediquen com a tècnics titulats de diverses branques de l’arquitectura i/o l’enginyeria, i que, entre d’altres, té per finalitat la participació i col·laboració amb els organismes públics i privats que promouen la millora de la qualitat en la construcció, i la dels seus processos i els seus productes. Una de les seves eines per dur a terme aquesta participació és la realització de cursos de formació especialitzada.

Tot i que totes dues entitats tenen objectius aparentment molt diferenciats, convergeixen en la necessitat d’abordar el tema de la intervenció en estructures històriques amb un coneixement especialitzat i amb l’ús de tècniques constructives compatibles amb les històriques.

En aquest conveni s’ha acordat que totes dues institucions promouran la realització d’actes conjunts com cursos o jornades sobre el patrimoni arquitectònic i estructures. Ambdues associacions col·laboraran en la divulgació i extensió de les seves ofertes formatives i divulgatives, quan siguin de mutu interès, per tal de donar-los la màxima difusió.