Que Fem

Acte de nadal de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE)

El passat dia 13 de desembre del 2018 l’arpArq va ser convidada a l’acte de Nadal de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), amb qui tenim un conveni de col·laboració, celebrat a l’Aula Màster del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com a tema central, el  Sr. Gerardo Rodríguez González, enginyer de camins, canals i ports i fundador de l’empresa STATIC, va ser nomenat soci d’honor de l’ACE i va impartir la conferència “Reflexions sobre l’evolució del Consultor d’Estructures des dels anys 60 fins avui”. Va rebre la seva formació universitària a Alemanya i va consolidar-se a Barcelona com a un dels consultors més reconeguts nacionalment. En la seva explicació va exposar l’evolució de les estructures viscuda des de la seva pròpia experiència laboral amb els exemples i casos més destacats de la seva obra com són: els treballs en l’estructura del Teatre Lliure, del Museu de la Ciència de Barcelona i de Madrid, de l’Aquàrium de Barcelona, o ja més recents i utilitzant el sistema de postesat, l’Hospital d’Olot o la presó de Lledoners, entre d’altres. Rodríguez va fer també algunes pinzellades sobre l’evolució de les eines utilitzades en el càlcul estructural, des de les operacions amb regla de càlcul fins als sistemes i programaris actuals de càlcul d’estructures tridimensionals, passant per les primeres calculadores o els primers pc’s que calculaven pòrtics plans i “emparrillats”. Actualment, jubilat des de fa 10 anys, no perd el contacte amb el seu despatx, que segueix actiu de la mà del seu fill.

Tot i que en aquesta edició no es va fer esment de les estructures aplicades a la rehabilitació, en l’acta es va repartir el Monogràfic Polígon Funicular. Una aproximació a Karl Culmann, treball de Josep M. Genescà Ramon, que va ser el tema exposat l’any anterior. Va ser una sorpresa molt positiva on es posa de manifest que, lentament però cada vegada més, hi ha més consciència de la importància de conèixer els sistemes de càlcul i funcionament de les estructures antigues en el món de la construcció i rehabilitació. De la mateixa manera, parlant amb membres de l’actual Junta de l’ACE es va poder percebre aquesta sensibilitat envers la diferenciació entre el tractament que han de tenir les estructures antigues i les actuals on, cada vegada més, conflueixen en els mateixos camins.

Curs-taller: El guix tradicional en el patrimoni construït

El concepte que coneixem ara i que s’ha posat tant de moda de “Km. 0”, ha estat una constant en l’arquitectura tradicional. Els materials emprats i les tècniques arquitectòniques han estat sempre vinculades als recursos materials del territori més proper i no ens ha d’estranyar que a l’actualitat trobem en el patrimoni construït un mateix material en diversos sistemes constructius.

Un d’aquests materials tradicionals per excel·lència ha estat el guix. Aquest conglomerant avui dia el limitem bàsicament per a usos de revestiment interior i com a conformats per a la construcció, i es pot adquirir dins la variabilitat que ens ofereixen els fabricants a partir d’una regulació normativa.

Tradicionalment, però, i especialment en aquelles zones on geològicament hi ha presència de guix, s’ha fet servir per a multitud d’aplicacions en funció de la composició de la pedra i del material resultant de la cocció, tant en elements estructurals com constructius, ja sigui com paviments, sostres, entrebigats, tàpies, parets, envans, i fins i tot en revestiments exteriors. La senzillesa en la fabricació del guix, a baixes temperatures si ho comparem amb altres conglomerants, ha estat un dels factors que ha permès aquesta diversificació en l’ús d’aquest material.

L’any 2014 Òdena va acollir la I jornada tècnica “el Guix i la construcció” organitzada per l’Ajuntament d’Òdena amb la col·laboració d’arpArq (Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).

Aquella I Jornada del Guix va evidenciar la necessitat de recuperar l’ús del guix en la restauració de construccions tradicionals. La jornada, molt ben rebuda pels assistents, va manifestar la necessitat d‘organitzar unes segones jornades per aprofundir i ampliar-ne el coneixement i en altres territoris, ja que el guix segueix sent un material ben desconegut.

Arran d’aquelles jornades va néixer el Centre d’Estudis del Guix (CEG), format per arquitectes, arquitectes tècnics, arqueòlegs i geòlegs.

DATES: 25-27 OCTUBRE\\ 10 NOVEMBRE
LLOC: Ribera d’Ondara

Programa en PDF

INSCRIPCIÓ (es pot fer inscripció a només un dia)

ORGANITZEN:
Centre d’Estudis del Guix (CEG)
Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq)

 

COL·LABOREN:
Diputació de Lleida
Ajuntament de Ribera d’Ondara
Grup de recerca GICITED EPSEB (UPC)
Escola d’art i superior de disseny Ondara
Centre d’estudis Segarrencs
Coop d’Era
Amics de l’Arquitectura Popular

PATROCINEN:
Cemento Natural Tigre
ComCal
Petit cau
Grup Cereals Montpomar, SL
RÉCOP
Forn d’Obra Duran

 

 

 

Visita d’obres a Granada: les antigues muralles a l’Albaicín amb Isabel Bestué i el monestir de San Jerónimo de amb Francisco Jurado

El juliol passat vam repetir la fantàstica experiència d’anar de visita d’obres de convidats, aquest cop a Granada. Per una banda vam visitar les obres de restauració de les antigues muralles de l’Albaicín, convidats per Isabel Bestué i realitzades per l’empresa Trycsa. I per altra banda, vam poder visitar l’església del monestir de clausura de San Jerónimo, de la mà de l’arquitecte Francisco Jurado.

Agraïm moltíssim a Trycsa la seva amable acollida com a amfitrions, i a tot l’equip tècnic de l’obra que ens va acompanyar durant la visita.
Isabel Bastué, aquitecta i professora del Departamento de Expresión Gráfica en la Ingeniería de la UGR, ens va explicar la minuciosa i rigorosa obra de restauració de les muralles de tàpia de l’Albaicín que estan duent a terme amb l’empresa Trycsa. Les nombroses provetes i mostres de tàpia que es van fer abans de començar amb les reintegracions necessàries demostren la excel·lència amb la que es vol dur a terme l’obra. La intervenció està en la línia d’aconseguir unes reintegracions fidels des del punt de vista tècnic, matèric i cromàtic per la recuperació de coneixement que aquesta forma de treball fa possible. Així, resulten importants els coneixements geològics, físics i químics dels materials originals per tal de poder formular, de la manera més semblant, els materials de reintegració. A més cal estudiar detalladament la granulometria dels materials en presència ja que aquest aspecte també s’ha revelat com un dels factors determinants de la resistència i durabilitat dels murs. El darrer aspecte important en aquest tipus d’obra de reintegració, i potser el més crític, és aconseguir l’adherència dels nous materials al suport original sense apartar-se massa de les tècniques que s’han fet servir tradicionalment , tècniques que es basen en sistemes mecànics ( clavilles de fusta) però també en recuperar una adherència física i química dels propis materials emprats. En aquest cas amb l’ajuda d’una interfase d’aigua de calç.

Francisco Jurado ens va acompanyar a la visita al monestir de San Jerónimo, del que està redactant el Pla Director, per poder accedir a tots els racons del temple que hi ha dins d’aquest conjunt, que ell va restaurar.

La visita privilegiada a l’espai de sotacoberta, trepitjant l’extradós de les voltes sota les curioses encavallades de fusta, va ser un final fantàstic per les visites per Granada!

Des d’aquí agrair una vegada més l’amabilitat dels nostres companys Paco Jurado i Isabel Bestué per compartir amb nosaltres el seu mestratge.