Que Fem

Conveni ACE-arpArq

L’arpArq ha signat un conveni de col·laboració amb l’associació ACE, l’Associació de Consultors d’Estructures. 

L’ACE és una organització que acull professionals de la consultoria, el disseny, el càlcul i la direcció d’obres d’estructura; que fomenta la participació del conjunt dels professionals que s’hi dediquen com a tècnics titulats de diverses branques de l’arquitectura i/o l’enginyeria, i que, entre d’altres, té per finalitat la participació i col·laboració amb els organismes públics i privats que promouen la millora de la qualitat en la construcció, i la dels seus processos i els seus productes. Una de les seves eines per dur a terme aquesta participació és la realització de cursos de formació especialitzada.

Tot i que totes dues entitats tenen objectius aparentment molt diferenciats, convergeixen en la necessitat d’abordar el tema de la intervenció en estructures històriques amb un coneixement especialitzat i amb l’ús de tècniques constructives compatibles amb les històriques.

En aquest conveni s’ha acordat que totes dues institucions promouran la realització d’actes conjunts com cursos o jornades sobre el patrimoni arquitectònic i estructures. Ambdues associacions col·laboraran en la divulgació i extensió de les seves ofertes formatives i divulgatives, quan siguin de mutu interès, per tal de donar-los la màxima difusió.

Curs-Taller sobre càlcul d’estructures d’Arquitectures Històriques_Barcelona

 

Aquestes jornades van dirigides a professionals relacionats amb la restauració i conservació d’edificis patrimonials. L’objectiu és proporcionar coneixements fonamentals que permetin avaluar l’estabilitat i el grau de seguretat estructural de la construcció que s’està analitzant. També es tracta de dotar de criteris i eines senzilles  que permetin definir intervencions de reforç i/o millora de la seguretat.

DATES: 29-30 JUNY \\ 6-7 JULIOL
DOCENT: Francisco Jurado
SEU: Aulari A4 \\ Campus Nord UPC\\ C/ Jordi Girona 1-3, 08034  Barcelona

Les jornades es desenvoluparan durant 4 dies amb dues sessions de 4 hores diàries, matí i tarda. Els matins es dedicaran fonamentalment a l’exposició d’una teoria mínima i de casos pràctics d’aplicació i discussió de mètodes i eines que s’exposin. Les tardes es dedicaran a tallers de les classes pràctiques tutelades, en que l’alumne desenvoluparà exercicis concrets relacionats amb el que s’ha exposat amb anterioritat.

Només cal tenir una base mínima de coneixements de càlcul vectorial i tensional, habituals en els professionals que treballen en la consolidació d’estructures històriques, així com un domini bàsic de fulla de càlcul (Excel, OpenOffice)i d’algun entorn gràfic (AutoCAD, ArchiCAD, MicroStation). A les jornades s’entregaran textos de recolzament i algunes aplicacions en format Excel.

COL·LABORA

Tríptic

Programa

Inscripcions tancades

Jornada de restauració del patrimoni arquitectònic per afinitat

En aquesta jornada proposem una mirada sobre intervencions de restauració del patrimoni arquitectònic que utilitzen materials i tècniques tradicionals i que tenen en compte les característiques històriques. Aquesta revisió d’obres de restauració anirà acompanyada d’una reflexió teòrica imprescindible.

Data: Dissabte 6 de maig de 2017
Lloc:Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal”, d’Almacelles
La jornada és gratuïta, però cal incriure’s prèviament: mau@almacelles.cat

Indiqueu el vostre nom i cognoms i deixeu un número de telèfon. Indiqueu també si us quedeu a dinar (no és gratuït)

Data límit d’inscripció 3 de maig

 

Concurs de l’Església de Sant Pere de Rosselló. Per a què?

L’ensorrament del campanar de l’església de Sant Pere de Rosselló el passat 29 de gener de 2016 va ser un esdeveniment impactant i mediàtic per a tothom. També ho va ser pel col·lectiu d’arquitectes i persones interessades en el patrimoni i la restauració, ja no només per l’espectacularitat de les imatges de l’ensorrament sinó per la preocupació de com es va poder arribar a aquest punt en què es produís el col·lapse sense temps per dur a terme alguna actuació de protecció o reforç.

rossello Estat Actual

                  *estat actual de l’església de Rosselló

  Continua llegint «Concurs de l’Església de Sant Pere de Rosselló. Per a què?»

Assemblea 2016: Santuari del Miracle

Assemblea d’arpArq al Santuari del Miracle, amb posterior visita guiada i explicació de les actuacions que s’han dut a terme a la Casa Gran del Santuari, acompanyats per Carles Pubill i Marta Torras.

A finals de l’any 2015 es va finalitzar la primera fase de les obres de restauració i consolidació estructural del pati interior de la Casa Gran, en el Santuari del Miracle, a Riner. El projecte fou redactat per l’arquitecte Melitó Camprubí, en col·laboració amb els arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. La direcció d’obra fou realitzada pels arquitectes Melitó Camprubí i Carles Pubill i l’arquitecte tècnic Jordi Vilana.

Tot seguit s’exposa un breu resum del projecte i de les obres dutes a terme.

Pel que respecta a la intervenció, si bé és veritat que a primer cop d’ull es pot pensar que calia actuar des d’un inici i de manera urgent en els elements escultòrics de pedra, que es troben força deteriorats, després d’analitzar l’estat de conservació de l’estructura i les patologies que es manifesten, es va arribar a la conclusió que la prioritat era la seguretat estructural.

Pensant en la fase realitzada, però també en les es vulguin dur a terme posteriorment, es va plantejar en primer lloc la construcció d’una plataforma de treball per sobre de la barana de la planta primera del pati. L’esmentat sostre provisional es va dimensionar per a que pogués suportar l’apuntalament dels tancaments del pati, o bé les bastides de treball necessàries.

És des d’aquesta plataforma que es va procedir a realitzar la primera i potser més rellevant actuació estructural, consistent en refer la part de columna que es trobava trencada i atirantar l’arcada de la façana sud. Un cop estabilitzat aquest punt, i per tant sotmeses a control les empentes horitzontals de les arcades, es va poder realitzar la resta de consolidació estructural.

Val a dir que, durant el procés d’obra, en realitzar (previ apuntalament) el desmuntatge dels fragments de pedra que es troben sobre el capitell, es va descobrir que existeix una barra d’acer interior que neix en el capitell a eix del mateix, i arriba al següent nivell, col·locat probablement per a afavorir la trava entre paraments perpendiculars.

Aquest fet podria donar també un argument afegit que justifiqués el trencament en aquest punt, atès que es coneix que el pati va estar descobert durant molt temps, i l’afectació dels agents atmosfèrics hauria provocat l’oxidació i corrosió de la barra, i conseqüentment el trencament de la pedra que l’embolcalla.

Pel que fa a l’execució, es va passivar la barra interior, i es va recompondre la peça de pedra amb adhesiu estructural i morter de reparació de dos components a base de resines epoxídiques, fins a arribar a 2 cm de la cara vista de la pedra. Posteriorment el conservador-restaurador de l’obra va segellar els junts amb morter de calç tot buscant la mateixa tonalitat de la pedra.

El fet de trobar la barra esmentada va fer variar el projecte en el sentit de no atirantar l’arcada principal central per seguretat, i col·locar a canvi puntals en les arcades laterals per tal d’absorbir les empentes horitzontals a la inversa, passant de tracció a compressió.

Per tal de donar accés a les galeries perimetrals al pati i també per garantir que no es produirà vinclament lateral dels tancaments del pati, es varen refer els seus sostres amb els mateixos materials originals (fusta), però amb elements amagats de subjecció i trava (platines treballant a tracció i empostissat fixat amb tirafons a les bigues de fusta treballant en sentit contrari).

La resta d’intervenció es basa en l’aplomat, reposició, cosit, rejuntat,…de les peces de pedra més afectades, amb el criteri i de fossilitzar l’estat en que es trobava l’estructura, atès que tornar a situar les peces al seu lloc era totalment inviable i contraproduent.

Queda per a posteriors fases l’acabar d’assegurar el parament vertical del pati tot restaurant els elements de pedra, refer les baranes (que probablement fossin de balustres) i acabar d’enderrocar els tancaments de totxana que el seu dia van executar (amb molt bon criteri) per tal d’evitar el col·lapse de l’estructura del pati.