Que Fem

Concurs de l’Església de Sant Pere de Rosselló. Per a què?

L’ensorrament del campanar de l’església de Sant Pere de Rosselló el passat 29 de gener de 2016 va ser un esdeveniment impactant i mediàtic per a tothom. També ho va ser pel col·lectiu d’arquitectes i persones interessades en el patrimoni i la restauració, ja no només per l’espectacularitat de les imatges de l’ensorrament sinó per la preocupació de com es va poder arribar a aquest punt en què es produís el col·lapse sense temps per dur a terme alguna actuació de protecció o reforç.

rossello Estat Actual

                  *estat actual de l’església de Rosselló

  Continua llegint «Concurs de l’Església de Sant Pere de Rosselló. Per a què?»

Assemblea 2016: Santuari del Miracle

Assemblea d’arpArq al Santuari del Miracle, amb posterior visita guiada i explicació de les actuacions que s’han dut a terme a la Casa Gran del Santuari, acompanyats per Carles Pubill i Marta Torras.

A finals de l’any 2015 es va finalitzar la primera fase de les obres de restauració i consolidació estructural del pati interior de la Casa Gran, en el Santuari del Miracle, a Riner. El projecte fou redactat per l’arquitecte Melitó Camprubí, en col·laboració amb els arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. La direcció d’obra fou realitzada pels arquitectes Melitó Camprubí i Carles Pubill i l’arquitecte tècnic Jordi Vilana.

Tot seguit s’exposa un breu resum del projecte i de les obres dutes a terme.

Pel que respecta a la intervenció, si bé és veritat que a primer cop d’ull es pot pensar que calia actuar des d’un inici i de manera urgent en els elements escultòrics de pedra, que es troben força deteriorats, després d’analitzar l’estat de conservació de l’estructura i les patologies que es manifesten, es va arribar a la conclusió que la prioritat era la seguretat estructural.

Pensant en la fase realitzada, però també en les es vulguin dur a terme posteriorment, es va plantejar en primer lloc la construcció d’una plataforma de treball per sobre de la barana de la planta primera del pati. L’esmentat sostre provisional es va dimensionar per a que pogués suportar l’apuntalament dels tancaments del pati, o bé les bastides de treball necessàries.

És des d’aquesta plataforma que es va procedir a realitzar la primera i potser més rellevant actuació estructural, consistent en refer la part de columna que es trobava trencada i atirantar l’arcada de la façana sud. Un cop estabilitzat aquest punt, i per tant sotmeses a control les empentes horitzontals de les arcades, es va poder realitzar la resta de consolidació estructural.

Val a dir que, durant el procés d’obra, en realitzar (previ apuntalament) el desmuntatge dels fragments de pedra que es troben sobre el capitell, es va descobrir que existeix una barra d’acer interior que neix en el capitell a eix del mateix, i arriba al següent nivell, col·locat probablement per a afavorir la trava entre paraments perpendiculars.

Aquest fet podria donar també un argument afegit que justifiqués el trencament en aquest punt, atès que es coneix que el pati va estar descobert durant molt temps, i l’afectació dels agents atmosfèrics hauria provocat l’oxidació i corrosió de la barra, i conseqüentment el trencament de la pedra que l’embolcalla.

Pel que fa a l’execució, es va passivar la barra interior, i es va recompondre la peça de pedra amb adhesiu estructural i morter de reparació de dos components a base de resines epoxídiques, fins a arribar a 2 cm de la cara vista de la pedra. Posteriorment el conservador-restaurador de l’obra va segellar els junts amb morter de calç tot buscant la mateixa tonalitat de la pedra.

El fet de trobar la barra esmentada va fer variar el projecte en el sentit de no atirantar l’arcada principal central per seguretat, i col·locar a canvi puntals en les arcades laterals per tal d’absorbir les empentes horitzontals a la inversa, passant de tracció a compressió.

Per tal de donar accés a les galeries perimetrals al pati i també per garantir que no es produirà vinclament lateral dels tancaments del pati, es varen refer els seus sostres amb els mateixos materials originals (fusta), però amb elements amagats de subjecció i trava (platines treballant a tracció i empostissat fixat amb tirafons a les bigues de fusta treballant en sentit contrari).

La resta d’intervenció es basa en l’aplomat, reposició, cosit, rejuntat,…de les peces de pedra més afectades, amb el criteri i de fossilitzar l’estat en que es trobava l’estructura, atès que tornar a situar les peces al seu lloc era totalment inviable i contraproduent.

Queda per a posteriors fases l’acabar d’assegurar el parament vertical del pati tot restaurant els elements de pedra, refer les baranes (que probablement fossin de balustres) i acabar d’enderrocar els tancaments de totxana que el seu dia van executar (amb molt bon criteri) per tal d’evitar el col·lapse de l’estructura del pati.

 

Nota de premsa i acta de les Jornades de Rosselló 2016

El campanar de l’església de Rosselló es va esfondrar el passat 29/01/2016. Aquest fet insòlit i poc habitual va despertar l’interès d’arpArq, i per això va organitzar una jornada tècnica el passat 16/04/2016, amb un nombre d’assistents que va superar les expectatives inicials, sent la majoria tècnics amb una alta participació de l’AADIPA, i veïns de Rosselló. Per tant, es va assolir de manera molt satisfactòria els objectius proposats.

En la jornada es varen analitzar les dades que es disposaven dels antecedents i de com es va produir el col·lapse, es van analitzar casos similars, i es va generar un debat tècnic d’alt nivell en el que es van indicar diferents possibles causes que haguessin pogut provocar l’esfondrament. Continua llegint «Nota de premsa i acta de les Jornades de Rosselló 2016»

Ponència sobre un estudi del comportament d’aglomerats amb calç: morters, formigons i terres, en el congrés internacional VERSUS 2014 de València

El divendres dia 12 de setembre de 2014, els membres d’arpArq Melitó Camprubí i Gerard Fontanals, juntament amb el company Manel Cònsola varen exposar l’estudi realitzat entre els anys 2008 i 2012, relatiu al comportament d’aglomerats amb calç.

Aquest treball fou motivat per l’interès que genera el coneixement del comportament de la calç en la construcció i, més específicament, en l’àmbit de la restauració del patrimoni arquitectònic que és l’àmbit des del qual sorgeix i al qual s’adreça.

Continua llegint «Ponència sobre un estudi del comportament d’aglomerats amb calç: morters, formigons i terres, en el congrés internacional VERSUS 2014 de València»