Consolidació , Manteniment : La intervenció mínima

Les estabilitzacions i consolidacions a les restes del Monestir de Vallsanta amb formigó de calç, les teulades de Sant Martí de Llesp, els llosats de Sant Climent d’Iran, els llosats, estructura i paviments de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp i els paviments de Sant Bartomeu de Bellpuig, són alguns exemples de com la preservació del Patrimoni Arquitectònic no precisa, de vegades, d’intervencions de gran envergadura  ni de grans pressupostos.

En aquest article s’aporten dades i tècniques sobre actuacions que, a partir del criteri de la mínima intervenció, tenen la voluntat de ser útils, econòmiques , de baix impacte i amb mínims efectes secundaris en els elements patrimonials.

OBRES DE CONSOLIDACIÓ D’URGÈNCIA DEL MONESTIR DE VALLSANTA

Municipi: Guimerà, l’Urgell
Promotor: Ajuntament de Guimerà
1era Fase: Any 2008
Tipus d’intervenció:
Consolidació d’urgència amb: Morters de calç / Injeccions de beurada de calç
Redacció de projecte i direcció d’obra: ianua arquitectures S.C.P.
Direcció d’execució: Josep Justo Parellada
Constructor: Casanellas i Bras SL

Antecedents històrics

El Monestir de Vallsanta és un monestir cistercenc que es desenvolupà a l’entorn del cenobi de Vallbona. Actualment queden les ruïnes al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla. El conjunt és d’estil gòtic (s.XIII).


Estat actual – Patologies

A l’inici dels treballs de consolidació d’urgència del monestir de Vallsanta hi queden algunes restes de l’edifici de l’església, l’àbsis, amb les seves capelles amb volta de creueria i el pis superior de l’àbsis amb tres finestres gòtiques. La façana nord de la nau de l’església està parcialment colgada per terres, la qual serà objecte d’excavació en aqueta fase d’obra. També queden les resten d’un arc apuntat en la nau de l’església. De la façana sud n’existeixen les traces dels murs.

Les restes dels murs presenten vegetació i falta de consolidació dels carreus dels seus capçaments. En l’arc apuntat s’hi observen esquerdes.

Descripció de l’actuació

Aquesta obra troba la seva justificació en la necessitat de consolidar les restes actuals de l’edifici per evitar possibles despreniments i l’avanç de la degradació del mateix, i per a poder executar treballs de seguiment arqueològic a la façana nord amb seguretat.

Les actuacions que s’executen són,

1.    Consolidació estructural de les restes de murs de l’església

     – Consolidació dels murs de la façana nord mitjançant la tècnica d’injecció de beurada de calç per tal d’estabilitzar el conjunt.

     Aquesta tècnica es tracta de la injecció per gravetat de la mescla de calç i aigua, al 50%, a l’interior del mur, mitjançant unes cànules col·locades cada metre aproximadament, per tal de reomplir el farcit del mur que s’hagi anat rentant al llarg del temps.

     – Recapçat i consolidació del remats de tots els murs per tal d’evitar possibles despreniments i garantir la seva conservació. Aquests murs seran de paredat de filada  de mateix especejament i format de pedres de les parets originals, col·locats amb morter de calç (1:4).

     -Les cobertes de les capelles de l’àbsis es netegen amb seguiment arqueològic, reperfilant els pendents amb una capa de terra millorada amb calç, una làmina impermeable transpirable tipus Tyveck i acabat amb una segona capa de terra millorada amb calç.

2.    Reforç estructural de l’arc apuntat de la nau de l’església amb un atirantat

3.    Reposició puntual de peces de pedra treballada en zones concretes per acabar de completar elements.

4.    Neteja general de vegetació de totes les restes de murs.

5.    Continuació de treballs de seguiment arqueològic a la plataforma superior de la façana nord

Amb aquestes actuacions s’assoleix l’objectiu de l’obra de consolidació estructural d’urgència, sense alterar les volumetries ni introduir materials tecnològicament moderns, (excepte en l’atirantat de l’arc que s’estima provisional) en el conjunt de les restes del monestir.

RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LLESP

Municipi: Llesp – El Pont de Suert. L’Alta Ribagorça
Promotor: Ajuntament de Pont de Suert
D.G. Arquitectura i Paisatge
D.G. Patrimoni Cultural
INCASOL
Any 2007-2008
Tipus d’intervenció:
– Coberta: Restauració de coberta
Redacció de projecte: Melitó Camprubí Puig / Núria Laplaza Faidella
Direcció d’obra: Núria Laplaza Faidella / ianua arquitectures S.C.P.
Direcció d’execució: Marga Bernadó
Constructor: Construccions Monjo S.L.

Antecedents històrics

Les dades documentals sobre l’església de Sant Martí de Llesp són escasses. Segons les dades que ofereix la Catalunya romànica, es tracta d’una església que ha estat refeta aprofitant restes d’una antiga església romànica, com part de la façana nord a la qual es va traslladar la portada original.

L’edifici sobre el que s’intervé és del s. XVIII-XIX.

Estat actual – Patologies

Pel que fa als aspectes estructurals bàsics: murs i voltes, l’edifici està en bon estat.

Aquesta obra troba la seva justificació en la necessitat d’intervenir en aquells aspectes més urgents per tal protegir l’edifici de la pluja i la neu per evitar que es malmeti.

En la coberta s’observa el trencament i lliscament de teules que ha permès la filtració d’aigua provocant el trencament i podriment d’algunes zones de l’entramat de fusta.

Descripció de l’actuació

Es revisen i es substitueixen els elements estructurals malmesos de coberta, mirant d’aprofitar el màxim d’elements de cobertura existents.

Aquesta solució presenta el problema d’un major detall en l’execució però té l’avantatge que es recupera una bona part dels elements existents i s’obté una imatge més adequada al caràcter de l’edifici . La retirada de runa és minimitza.

La proposta que s’ha desenvolupat en aquesta obra ofereix un resultat formal més adequat, minimitza els residus i ofereix una major seguretat en l’execució ja que comporta la revisió del tramat d’estructura.

Les actuacions que s’executen  en la coberta de l’edifici són,

1.    Desmuntatge de teules de tota la coberta de l’església, triant i aplegant les teules per a la seva posterior recuperació.

2.    Neteja general amb retirada de runa de l’espai sotacoberta.

3.    Repassos: Es verifiquen els caps dels cavalls, que es troben en bon estat i l’estat de les llates i corretges, substituint aquelles que estan en mal estat.

4.    Restitucions: Refet el tramat de fusta, es tornen a col·locar les teules a llata per canal, teula nova per a les canals i teula vella per a les cobertores, i es munta el carener.

Aquesta intervenció és un clar exemple d’aprofitament i substitució mínima, com si d’una operació de microcirurgía es tractés s’han anat subtituïnt exclusivament els materials malmesos, i s’han recol·locat en el seu lloc original, amb una recuperació del 80% d’estructura de fusta i llates. D’aquesta manera la coberta ha recuperat les seves funcions de protecció de l’edifici enfront la intempèrie.

Per tal d’evitar el lliscament de teules canal, s’han col·locat visos d’acer inoxidable envainats amb funda de neoprè i atornillats a les llates de fusta a mode de tope de les teules.

RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT D’IRAN

Municipi: Iran – El Pont de Suert. L’Alta Ribagorça
Promotor: Ajuntament de Pont de Suert
D.G. Arquitectura i Paisatge
D.G. Patrimoni Cultural
INCASOL
Any 2005-2008
Tipus d’intervenció:
– Coberta:        Recuperació de nivells originals
35m2 a 204,48€/m2
Redacció de projecte: Melitó Camprubí Puig / Núria Laplaza Faidella
Direcció d’obra: Núria Laplaza Faidella / ianua arquitectures S.C.P.
Direcció d’execució: Marga Bernadó
Constructor: Construccions Monjo S.L.

Antecedents històrics

Les dades sobre l’església de Sant Climent d’Iran són escasses tant en la documentació de la seva declaració com a BCIN , com en les dades que ofereix la Catalunya romànica. La seva construcció se suposa cap al segle XII per afinitat amb el període constructiu de la Vall de Boí.

Estat actual i patologies

Pel que fa als aspectes estructurals bàsics: murs i voltes, l’edifici està en bon estat.

L’actuació que s’executa és per donar resposta a les següents patologies i alteracions:

– Infiltracions d’humitat a les cobertes. Zona aiguafons en l’absis. Despreniment de revestiments i erosió juntes.

– Alteració espacial del volum del monument pel remuntat de murs i coberta.

Descripció de l’actuació

L’actuació es basa en el desmuntatge de l’afegit modern, restauració dels nivells originals de l’edifici i coberta amb lloses com les preexistents a l’entendre que s’adequa millor a la lletra de la normativa de la declaració ja que corregeix una actuació no permesa que és la d’alterar la volumetria de l’edifici, produint importants interferències en la seva lectura, clarament visibles en el cas de l’espadanya. S’entén com a valor preferent la configuració original de l’edifici romànic

Les actuacions que s’executen son,

1.    Desmuntatges de la coberta de teules existent i l’estructura de suport de fusta i de la paret de pedra del remuntat modern.

Desmuntatge i aplec de les lloses de l’àbsis per al seu posterior aprofitament.

2.     Recapçat de murs  en les zones on s’ha produït el desmuntatge dels recreixements  per tal de recuperar el perfil original de l’església . Aquests murs seran de paredat de filada  de mateix especejament i format de pedres de les parets originals.

3.    A la nau s’executa la coberta de lloses de pedra del mateix tipus i format que les existents en els ràfecs actuals de la façana nord i coronaments de l’espadanya. La coberta segueix els pendents i nivells de la coberta de l’edifici original. La llosa va dipositada sobre una solera de terra millorada amb calç que forma els pendents. S’impermeabilitza la coberta de la nau i l’àbsis amb làmina de micro fibres de polietilè impermeable transpirable.

 A l’àbsis  es tornen a muntar les lloses actuals un cop triades i amb la reposició d’un 10 % aproximadament.

En aquesta actuació es valora molt positivament la recuperació de la volumetria original de l’edifici, les lloses d’acabat de la coberta i la formalització de pendents amb terra millorada amb calç, per la possibilitat de no introduir nous materials aliens a l’edifici romànic.

RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE SURP

Municipi: Surp – Rialp. El Pallars Sobirà
Promotor: Ajuntament de Rialp
D.G. Arquitectura i Paisatge
D.G. Patrimoni Cultural
INCASOL
Any 2008-2010
Tipus d’intervenció:
– Coberta:       122,45m2
– Paviments:    92,00 m2
Redacció de projecte: Melitó Camprubí Puig
Direcció d’obra: Núria Laplaza Faidella / ianua arquitectures S.C.P.
Direcció d’execució: Francesc Belart Calvet
Constructor: Sergi Farrás Ramoneda

Antecedents històrics

Les dades sobre l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp són escasses  i les  ofereix la Catalunya Romànica. Les primeres dades que consten referides a l’església són d’una visita pastoral del S.XIV i les posteriors són del S XVI i S.XVIII . En aquesta darrera es fa referència a “ la notabilíssima desigualdad” del paviment.

La seva construcció se suposa cap al segle XII per la decoració llombarda que resta en el campanar i en la capçalera de l’església

Estat actual i patologies

L’estructura vertical bàsica de murs, voltes i arcs, de l’edifici està en un estat acceptable.

L’estructura de fusta presenta un estat variable amb zones en bon estat i altres amb presència de

podriments per efecte d’entrades d’aigua.

La coberta té lloses mogudes i alguna zona en aiguafons per on es produeixen les filtracions d’aigua.

El paviment es de formigó lliscat presenta abombaments i forats, arrel de ser un material impermeable i que no deixa transpirar.

Descripció de l’actuació

Aquesta obra es justifica en la necessitat de protegir l’edifici de la pluja, la neu i l’aigua del subsòl per evitar que es malmeti i, alhora, fer possible la reinstal·lació de les reintegracions de les pintures romàniques en un context interior adequat.

El paviment es preveu de restituir-lo amb blocs de pedra de diferents mides, col·locats per franges amb juntes de 2 cm entre testes i de 4cm entre filades. La pedra utilitzada té un elevat contigut de sílice i les juntes s’executen amb morter de calç dosificació opus signinum. Amb aquest material es recupera la pedra com a paviment i es reinterpreta la col·locació dels paviments amb còdols de riu, freqüents en esglésies contemporànies a aquesta.

Les actuacions que s’executen en la coberta de la nau principal i annexes són,

1.      Desmuntatge de les lloses de pedra i taules, revisió dels parells o corretges de la coberta, amb la substitució dels podrits amb afectació de profunditat superior a 5 mm. ;

2.      Revisió i reparació de la biga comunera,  per tal de no desmuntar tots els parells; apuntalar en intervals més curts la biga comunera per millorar les descàrregues sobre els tirants – biga,

3.      Muntatge de la taula renovant les podrides amb afectació de profunditat superior a 3 mm en la cara

4.      Protecció de la taula amb tela transpirable impermeable

5.      Col·locació de la llosa antiga, eliminant els afegits de nova. Es reconstrueix la coberta amb lloses de pedra del Pallars del mateix tipus i format que les existents, tant en les vessants com els ràfecs, llosa antiga de format mitjà, amb cantell inferior corbat – vessants- i format gran amb perfil inferior recte – en els ràfecs. Varietat licorella de les lloseres de Llavorsí o del barranc de Baiasca, gruix de 2,5 a 4 cm. dimensions mínimes 30x 50  i 50 x 70 cm respectivament.

La llosa va fixada, amb visos d’acer inoxidable i juntes de neoprè superiors i inferiors, a la solera de taula.

Les actuacions que s’executen en els paviments són,

1.      Arrencada de paviment existent de formigó lliscat.

2.      Anivellament amb capa de graves

3.      Col·locació de blocs de pedra arenisca de la floresta, de 10-15 cm d’alçada i d’ample variable entre 20 a 40cm. Es separaran dels murs un mínim de 30cm. La dosificació de morter de calç emprada ha estat 1:3:1 (1 de calç, 3 d’arena i 1 de matxaca ceràmica)

4.      Paviment de morter de calç tipus opus signinum lliscat en la zona dels absis  i en els esventraments del murs per a l’ampliació de l’església amb capelles laterals.

Tant en l’actuació de les cobertes com del paviment el resultat final elimina els materials i afegits moderns i recupera l’enllosat original i la pedra com a paviment.

RESTAURACIÓ DE PAVIMENTS I POU DEL CLAUSTRE DEL CONVENT DE SANT BARTOMEU DE BELLPUIG

Municipi: Bellpuig d’Urgell. L’Urgell.
Promotor: D.G. Patrimoni Cultural
Any 2005-2007
Tipus d’intervenció:
Conservació sense substitució
Redacció de projecte i direcció d’obra: Núria Laplaza Faidella / Melitó Camprubí Puig
Direcció d’execució: Josep Justo Parellada
Constructor: Construccions Monjo S.L.

Antecedents històrics

El conjunt monumental del monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig està situat a les afores de la població i des de l’any 1984 està declarat com a BCIN. En la construcció del convent es poden assenyalar tres grans etapes constructives:

– Anteriorment a la fundació i primera obra del convent, en el lloc existia una construcció anterior al s.XVI.

– S.XVI Construcció dels dos Claustres (excepte el pis superior) dependències principals, església i escala de cargol.

– S.XVII Construcció de les galeries renaixentistes dels dos claustres, la Llotja del Duc i l’escala principal.

– S.XX Reconstrucció de l’església, ampliació de l’ala de llevant amb un nou pis d’alçada i reconstrucció de tres alçades a l’ala sud.

Estat actual i patologies

Aquesta obra es justifica per la necessitat de donar acompliment a les previsions del Pla Director del Monument. La fase 2ª defineix el Condicionament de claustres i galeries i comprèn una sèrie d’actuacions de les quals aquesta obra només en desenvolupa una petita part, tot i que són coherents i completes i no contradiuen cap de les altres actuacions de la fase.

La intervenció se centra en restaurar els paviments de la galeria de planta baixa de l’ala nord i els del claustre gran amb la finalitat de millorar l’eix de circulació bàsic de la visita i l’aspecte del pati del claustre gran i el seu pou que són els elements més valorats del conjunt.

En els paviments del claustre gran s’observen les següents patologies,

a)      En general els paviments antics estan rejuntats amb morter de ciment portland , rejuntats molts plens que empasten les lloses de pedra. Tant pels tipus de ciments, com per l’execució , es consideren actuacions poc adequades en el monument.

b)      Els paviments antics presenten deformacions i moviments de les lloses que caldria corregir per aconseguir la màxima planeïtat possible.

c)      Els paviments  antics tenen les lloses en estats diversos de conservació però s’estima que , en un 90 %, són aprofitables

En el pou del claustre gran s’observen quatre patologies principals :

a)      Moviments i desajustos de les pedres del pou per una erosió de les pedres del forat de l’ull de la cisterna ..

b)       Pèrdues de massa pètria de les pedres del pou .

c)      Trencament d’un pilar del pou per oxidació d’un passador de ferro..

d)     Capes de brutícia i elements biòtics.

Descripció de l’actuació

Es planteja un nivell d’intervenció de conservació i no de substitució: desmuntant, anivellant i tornant a col·locar les lloses. Millorant els rejuntats, refonent-los lleugerament  i emprant morter de calç. En aquesta operació es renova un 10% de lloses substituint les trencades, les escantonades o les erosionades de forma molt important.

Es substitueix la llosa que fa les funcions de barana del pou en un dels seus quarts per una pedra nova tallada en directriu circular amb esquematització de motllures per tal d’identificar-la com a no original.

Es desmunten manualment les lloses per trams  Es trien i s’apleguen manualment en les zones més immediates possible al lloc de treball sense afectar columnes ni pilars del claustre. A l’ala nord del claustre gran, a tocar de la façana sud de l’església , es realitza una excavació amb control arqueològic per determinar la situació de la porta de l’església gòtica .

S’executen soleres de terra millorada amb calç per al nou anivellament dels passadissos, adequant-se a les preexistències de l’edifici. La tècnica a emprar és l’extracció de mostres de la terra existent, el seu estudi químic i granulomètric en el laboratori, la determinació de l’aportació d’àrids i calç necessària per al seu millorament i la seva elaboració i col·locació en obra.

Paviments de pedra.

Els paviments es restauren seguint dos criteris:

– Aprofitament de les lloses de pedra existent en bon estat. En aquest cas s’empren les lloses que , un cop desmuntades , es considera que són vàlides per a la seva utilització. s’estimen en un 90 %.

Les lloses es collen amb un morter de sorra i calç (1:4), es rejunten amb el mateix morter de calç i sorra, amb la particularitat de que la sorra és rossa per tal d’obtenir un morter de color clar. Els junts es buiden fins a un màxim de 4 mm. cosa que correspon a un repassat amb raspall fi o drap.

Les lloses trencades pel mig s’ajusten novament per la zona de la trenca , sense deixar junt.

Les lloses escantonades s’aprofiten en funció de la possibilitat d’acomplir amb el requisit de fondària del rejuntat

– Aportació de lloses noves . Per substituir les lloses que no es poden aprofitar es col·loquen lloses noves amb les mateixes tècniques i condicions de junts que les lloses velles.

Les lloses noves són de pedra sorrenca, color gris clar, varietat Preixana o Vinaixa i format mínim 40x60x5 cm. L’acabat superficial de les lloses noves en la seva cara vista és treballat amb buxarda fina.

Els cantells de les lloses noves són roms de 4 mm. amb acabat de buxarda fina.

Pou del Claustre Gran

La restauració del brocal del pou del Claustre Gran la realitzada el tècnic en Restauració Ramon Solé i Urgellès, adoptant la proposta de substitució de la llosa de pedra i restauració de la barana malmesa del pou . En els treballs s’aplica hidrofugant en els plans que no són verticals, valorant la seva quantitat i concentració en funció de l’estat de la pedra un cop netejada.

Redacció : Melitó Camprubí Puig, Núria Laplaza Faidella, Mercè Manonelles Montero, arquitectes

Imatges: Melitó Camprubí Puig, ianua arquitectures S.C.P. i Josep Justo i Parellada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *