Ponència sobre un estudi del comportament d’aglomerats amb calç: morters, formigons i terres, en el congrés internacional VERSUS 2014 de València

El divendres dia 12 de setembre de 2014, els membres d’arpArq Melitó Camprubí i Gerard Fontanals, juntament amb el company Manel Cònsola varen exposar l’estudi realitzat entre els anys 2008 i 2012, relatiu al comportament d’aglomerats amb calç.

Aquest treball fou motivat per l’interès que genera el coneixement del comportament de la calç en la construcció i, més específicament, en l’àmbit de la restauració del patrimoni arquitectònic que és l’àmbit des del qual sorgeix i al qual s’adreça.


La constatació de patologies originades en alguns tipus de pedres per les incompatibilitats amb el ciment pòrtland, o el formigó armat va fer revisar el comportament dels aglomerants en els treballs de restauració. Aquesta revisió va tornar a atorgar interès a la calç, un material històric que poc a poc havia estat desplaçat per les seves menors prestacions mecàniques i dificultat de posta en obra.

Els intents de reintroducció de la calç tenen però dificultats. Per una banda, paletes i constructors han perdut el costum de treballar amb aquest material i, per l’altra, els tècnics no tenen a l’abast un cos normatiu que en faciliti la prescripció ni una formació específica sobre les propietats i la utilització del material. A aquestes dificultats cal afegir-n’hi encara dues més:
l’escassetat de productes disponibles en el mercat i una certa heterogeneïtat entre ells. Per algun d’aquests motius, o per tots a l’hora, alguns intents de reintroducció de la calç en la restauració de monuments han causat petits – o no tant petits -problemes.

Tot i això, des de fa un temps, els cursos sobre la calç i la seva utilització es van fent més sovintejats i tenen una bona assistència de públic. També s’han fet cada cop més habituals les intervencions de restauració que fan servir alguna de les diverses formes en que la calç es presenta: aèria, hidràulica, en pasta , en pols, etc. Unes intervencions que han demostrat la utilitat i la eficiència d’aquest aglomerant.

La principal dificultat que es presenta en l’ús de la calç és quan ha de fer d’aglomerant de formigons en massa per elements estructurals. El nivell de prestacions mecàniques, la manca de normativa i la poca documentació de base empírica representen un fre pels projectistes i, per extensió, a l’ús i la divulgació de l’ús de la calç com a aglomerant apte per consolidar, restituir o restaurar elements estructurals  dels edificis històrics. Això ha portat a algunes sobreactuacions  com la de restaurar determinats elements històrics  amb materials dues-centes vegades més resistents que els materials originals amb els conseqüents conflictes de compatibilitat.

L’estudi es composa de 3 parts corresponents a les línies de treball escollides. Les parts 1 i 3, corresponents al comportament de morters i formigons de calç foren elaborades fruit d’un conveni entre Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Tecnològic de Lleida, mentre que la part 2, corresponent a l’estudi de les terres millorades amb calç, es va materialitzar a través d’un altre conveni entre la Diputació de Lleida, l’Institut Tecnològic de Lleida i Inqua, S.L.. Els laboratoris d’assaigs en ambdós casos foren els d’Inqua (abans Consorci Lleidatà de Control).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *