Conveni ACE-arpArq

L’arpArq ha signat un conveni de col·laboració amb l’associació ACE, l’Associació de Consultors d’Estructures. 

L’ACE és una organització que acull professionals de la consultoria, el disseny, el càlcul i la direcció d’obres d’estructura; que fomenta la participació del conjunt dels professionals que s’hi dediquen com a tècnics titulats de diverses branques de l’arquitectura i/o l’enginyeria, i que, entre d’altres, té per finalitat la participació i col·laboració amb els organismes públics i privats que promouen la millora de la qualitat en la construcció, i la dels seus processos i els seus productes. Una de les seves eines per dur a terme aquesta participació és la realització de cursos de formació especialitzada.

Tot i que totes dues entitats tenen objectius aparentment molt diferenciats, convergeixen en la necessitat d’abordar el tema de la intervenció en estructures històriques amb un coneixement especialitzat i amb l’ús de tècniques constructives compatibles amb les històriques.

En aquest conveni s’ha acordat que totes dues institucions promouran la realització d’actes conjunts com cursos o jornades sobre el patrimoni arquitectònic i estructures. Ambdues associacions col·laboraran en la divulgació i extensió de les seves ofertes formatives i divulgatives, quan siguin de mutu interès, per tal de donar-los la màxima difusió.

Concurs de l’Església de Sant Pere de Rosselló. Per a què?

L’ensorrament del campanar de l’església de Sant Pere de Rosselló el passat 29 de gener de 2016 va ser un esdeveniment impactant i mediàtic per a tothom. També ho va ser pel col·lectiu d’arquitectes i persones interessades en el patrimoni i la restauració, ja no només per l’espectacularitat de les imatges de l’ensorrament sinó per la preocupació de com es va poder arribar a aquest punt en què es produís el col·lapse sense temps per dur a terme alguna actuació de protecció o reforç.

rossello Estat Actual

                  *estat actual de l’església de Rosselló

  Continua llegint «Concurs de l’Església de Sant Pere de Rosselló. Per a què?»

Ponència sobre un estudi del comportament d’aglomerats amb calç: morters, formigons i terres, en el congrés internacional VERSUS 2014 de València

El divendres dia 12 de setembre de 2014, els membres d’arpArq Melitó Camprubí i Gerard Fontanals, juntament amb el company Manel Cònsola varen exposar l’estudi realitzat entre els anys 2008 i 2012, relatiu al comportament d’aglomerats amb calç.

Aquest treball fou motivat per l’interès que genera el coneixement del comportament de la calç en la construcció i, més específicament, en l’àmbit de la restauració del patrimoni arquitectònic que és l’àmbit des del qual sorgeix i al qual s’adreça.

Continua llegint «Ponència sobre un estudi del comportament d’aglomerats amb calç: morters, formigons i terres, en el congrés internacional VERSUS 2014 de València»

Participació d’Arparq-Greta al curset AADIPA

Aquest desembre l’arpArq va participar amb una ponència, conjuntament amb GRETA, en el XXXVIIIè Curset. Jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Arquitectura tradicional: essència o forma.

Des de l’any 1978 el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza un curset de sobre patrimoni al voltant de les dates de Santa Llúcia, que ha esdevingut l’activitat formativa i cultural més longeva de totes les que porta a terme, així com una de les més multitudinàries quant a participació.

L’objectiu d’aquest XXXVIIIè Curset ha sigut l’anàlisi en profunditat de la complexitat que porta la intervenció d’un patrimoni amb un caràcter tan destacat pel seu component identificador com és el patrimoni tradicional.

La nostra ponència, Iniciatives catalanes sobre patrimoni: associacions GRETA i ARPARQ, l’ha duta a terme la nostra presidenta, Mercè Manonelles, i Santi Llagostera en respresentació de GRETA.

Vam explicar que partint de què el patrimoni Arquitectònic constitueix un bé cultural compartit que cal conservar amb el màxim rigor i eficiència de recursos i que a Catalunya l’associacionisme es quasi un tret característic de la nostra societat (venim d’una llarga tradició d’Ateneus, Foments i associacions de veïns), es pot explicar l’aparició de les nostres associacions.

Naixen al 2011 totes dues, per una banda Col·lectiu patrimoni a Girona, que combinada amb Aadipa acabaria essent el projecte GRETA i per l’altra la nostra Associació de restauradors de patrimoni arquitectònic arpArq amb seu a Lleida.

Actes del curset AADIPA

Visita d’obres al reforç amb fusta de forjats a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

L’Insitut d’Estudis Ilerdencs ocupa l’edifici de l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici gòtic civil català, molt significatiu i únic, de la ciutat de Lleida.

Les obres de l’Hospital de Santa Maria s’iniciaren el 1454 sota direcció d’Andreu Pi, mestre d’obres de la Seu Vella; el final d’obra fou el 1519.

El 1704 s’encarregaren les bigues de fusta destinades als sostres de planta primera i planta segona que necessitaven ser substituïts; el 1705 s’enderrocaren els sostres fets malbé per substituir-los amb les bigues encarregades l’any anterior.

El mestre de cases de Lleida Joan Melet va refer els sostres de planta 1a i 2a l’any 1705, segons consta en documentació histórica. A la part superior d’un revoltó s’hi va trobar el grafit “Feta x Melet” que hauria fet el propi mestre de cases.

El 2013 es comença a detectar bigues amb trencaments parcials a flexió, i posteriorment algunes bigues fan trencaments gairebé totals a flexió, moment en què es comença a tancar a l’ús i a desallotjar les plantes superiors de l’edifici. Els trencaments foren deguts a unes càrregues i sobrecàrregues excessives i prolongades en el temps.

A partir de de 2014 s’iniciaren els treballs d’enderroc de paviments de planta segona (amb seguiment arqueològic) i posteriors fases de reforç per zones, efectuant-se durant el 2015  la fase 4, que fou la fase més important quant a superfície d’actuació i que completava el reforç del sostre de planta primera.

Els mesos de maig i juny de 2015 es van fer dues visites d’obra de la 4a fase d’obres de restauració de l’IEI, consistents en la reparació i reforç del sostre de bigues de fusta de la planta primera (terra de planta segona). Aquestes bigues de fusta, documentades històricament de la reparació i reforma de 1705, i algunes bigues originals de l’edifici (construït entre 1454 i 1519) es repararen i es reforçaren amb fusta conífera. Reparació amb fusta perquè és el material original, perquè és el material amb què ho hauria pogut repar el mestre de cases que bastí el sostre, perquè és un material lleuger, perquè són llums importants de 7,60 m lliures, i perquè és fàcil de treballar. La present reparació no és una substitució funcional com faria un sostre nou i pesat de formigó armat o de bigues d’acer, sinó que és una solució en què s’afegeix secció de fusta per sobre (aprofitant el gruix dels varis paviments superposats que hi havia) i es fixà mecànicament amb cargols per fer treballar tota la secció de forma solidària. A sobre de les bigues reforçades s’hi col·locava un tauler contralaminat com a capa de repartiment.

Posteriorment faltaven les fases posteriors de repicats i lectura de paraments, serveis, instal·lacions, paviments, i acabats i revestiments per a la seva posada en servei.

Un cop s’hagi posat el parquet en fases posteriors, el resultat serà un sostre reparat i reforçat amb un pes propi menor.