L’ensorrament del campanar de l’església de Sant Pere de Rosselló el passat 29 de gener de 2016 va ser un esdeveniment impactant i mediàtic per a tothom. També ho va ser pel col·lectiu d’arquitectes i persones interessades en el patrimoni i la restauració, ja no només per l’espectacularitat de les imatges de l’ensorrament sinó per la preocupació de com es va poder arribar a aquest punt en què es produís el col·lapse sense temps per dur a terme alguna actuació de protecció o reforç.
*estat actual de l’església de Rosselló
Aquesta preocupació va empènyer a l’associació arpArq a organitzar una jornada d’estudi de les causes de l’esfondrament, realitzada amb gran èxit d’assistència el dia 16 d’abril de 2016. En aquesta jornada es va proposar la possibilitat de realitzar un concurs per a la restauració de l’església, proposta que va ser ben acollida i que va acabar reeixint amb la convocatòria d’un concurs d’idees durant el mes de novembre.
*jornada d’estudi de l’esfondrament de l’església de Rosselló
De les vuit propostes presentades, la guanyadora va ser la de Francisco Jurado, arquitecte amb una dilatada trajectòria en restauració de Patrimoni Arquitectònic. Malgrat que es tractava d’un concurs únicament d’idees en el qual les bases no garantien que el desenvolupament del projecte el realitzés el guanyador del concurs, el resultat i la solvència tècnica de l’arquitecte guanyador feien pensar que no es deixaria escapar aquesta possibilitat.
*imatge de la proposta guanyadora del concurs, exposada a les dependències municipals de Rosselló
Però no ha estat així i, per sorpresa dels membres d’Arparq i probablement de bona part del col·lectiu i persones coneixedores del procés, finalment el desenvolupament del projecte ha estat encarregat a un altre arquitecte; en Miquel Àngel Sala, que va realitzar la inspecció de l’edifici just abans del seu esfondrament, i que va dirigir les tasques de desenrunament. Al tractar-se d’un edifici de titularitat “privada”, corresponent al Bisbat de Lleida, el propietari té el dret d’encarregar el projecte a qui consideri oportú però, en qualsevol cas, aquesta decisió posa en dubte l’ètica del procés.
· Des d’un punt de vista deontològic, considerem que hagués estat coherent encarregar el projecte al professional guanyador del concurs o, com a mínim, oferir-li l’opció de tempteig i/o col·laboració. Quins motius desqualifiquen a l’arquitecte Francisco Jurado per a desenvolupar el projecte? La seva solvència tècnica, és indubtable, i fou la motivació per la seva invitació a participar en el concurs restringit de propostes. En canvi, fins a data d’avui, encara no li ha dit ningú directament a en Francisco Jurado que no redactarà el projecte, mentre que el rector de l’església parroquial ja ho va dir durant la Missa de Reis.
· Tenint en compte el curs dels esdeveniments, els fets fan sospitar que el Bisbat de Lleida ja podia tenir decidit des d’un començament qui seria l’arquitecte encarregat del projecte. Si fos així, no entenem quin sentit ha tingut impulsar el concurs de propostes pagat per l’administració pública, en benefici del Bisbat de Lleida, que aparentment se n’aprofitarà per adoptar com a pròpia la idea guanyadora. De manera que queda per resoldre el dret de la propietat intel·lectual per utilitzar les idees del concurs, que segons les bases del mateix són de l’Ajuntament, que és qui el va finançar.
· Encarregant el projecte final a un tècnic diferent del que ha proposat la idea guanyadora del concurs, es corre el risc de perdre la coherència del conjunt. No hi ha cap garantia de que es faci l’obra realment guanyadora i en tot cas és fàcil que apareguin imprevistos i sobrecostos.
· En aquest cas, lamentem la manca de transparència mostrada pel Bisbat de Lleida, així com la manca de diàleg i de lleialtat envers la confiança dipositada per les administracions públiques implicades en el concurs, i que necessàriament també hauran de participar en la dotació de recursos econòmics per a les obres de reconstrucció del temple de Rosselló.
· D’altra banda, es pot considerar deontològic que l’encarregat del projecte hagi estat a la vegada redactor de les bases i jurat del concurs? S’ha fet, doncs, un concurs “a mida”? A més, resulta també sorprenent que la proposta guanyadora de l’arquitecte Francisco Jurado, amb un criteri rotundament conservacionista, sigui força oposada als criteris inicialment defensats per l’arquitecte Miquel Àngel Sala a la jornada celebrada a l’abril i al seu informe, on proposava arrencar el nou campanar des dels fonaments, descartant la possibilitat d’aprofitar res de la construcció existent (de manera que durant les obres de desenrunament que va dur a terme va fer portar a l’abocador tot de materials que s’haurien pogut fer servir per la seva reconstrucció).
· Si, tal com es preveu, bona part dels diners per a les obres de restauració vindran de fons públics, no s’hauria de designar el redactor del projecte seguint la Llei de Contractes de l’Administració Pública, és a dir, mitjançant concurs? Tot i que el propietari sigui una institució privada, considerem que aquesta opció des del punt de vista ètic hauria estat la més adient. Recordem que l’Excm. I Rvdm. Bisbe de Lleida va dir a la jornada celebrada l’any 2016 que l’obra de reconstrucció de l’església barroca de Rosselló l’havíem de pagar entre tots. Aleshores, potser seria més coherent respectar els procediments d’un concurs públic en l’adjudicació dels encàrrecs de redacció del projecte i més endavant d’adjudicació de les obres.
· En un cas com el que exposem, en el qual s’han produït situacions de dubtosa ètica social i professional, demanem que el Bisbat de Lleida recapaciti i analitzi la idoneïtat de les seves actuacions, i també que l’administració pública vetlli pel correcte funcionament dels concursos, i pel compliment dels compromisos ètics que haurien de respectar les entitats privades receptores de fons públics, en benefici de la conservació del patrimoni cultural col·lectiu.
Després de com s’havia iniciat el procés i de l’interès mostrat per gran quantitat de persones, ja siguin de l’àmbit de la restauració arquitectònica o no, des d’Arparq sentim una gran decepció pels fets que s’estan produint, i per les sospites de que el concurs pot haver estat un tràmit amb una finalitat fonamentalment mediàtica, per intentar acontentar la voluntat del poble. Desitgem que el Bisbat de Lleida i les Administracions públiques vetllin per la transparència dels processos de conservació i restauració del patrimoni arquitectònic. I en el cas del poble de Rosselló, que l’església parroquial es reconstrueixi seguint els criteris de la proposta guanyadora del concurs convocat expressament, i amb el màxim respecte als drets, l’ètica i la justícia professional.