El passat mes de gener una delegació de l’arpArq va anar convidada per l’arquitecte Francisco Jurado a la visita d’obres de l’Església de Santa Catalina de Sevilla, realitzades per l’empresa Trycsa.
NOTES A LA VISITA DE SANTA CATALINA
La restauració de l’església de Santa Catalina té una història precedent i si expliqués allò que en sé de cap a peus, aquestes notes no acomplirien l’encàrrec.
A més, si el dia de la visita no ho va fer l’arquitecte autor del segon projecte i director de l’obra, Sr. Paco Jurado, amb una delicadesa que l’honora, jo no ho faré ara. No obstant, em sembla que les notes quedarien incompletes si no diguessin que l’obra que visitem no té res a veure amb un primer projecte que va redactar un altre arquitecte. La diferència entre l’un i l’altre no és altra que la capacitat de comprensió del funcionament dels edificis antics. Una capacitat que s’intenta extirpar, amb un ampli i estúpid consens professional, del bagatge tècnic dels arquitectes. Ho deixo aquí.
Visitem unes obres que posen en valor la història de l’església reedificada al segle XIV a partir de la constatació, en contra del criteri precedent, que l’estructura de l’edifici està bé i que no calen complicades, caríssimes, inútils i contraproduents actuacions de consolidació estructural.
El fet de recuperar els recursos que s’haurien malbaratat, permet orientar els treballs, de manera útil, en dos sentits principals: d’una part, a millorar les patologies derivades de l’alta humitat del subsòl i, de l’altra, a la excavació de la planta de l’església a la recerca de la història de la Sevilla d’extramurs.
Pel que fa a les correccions de les humitats, l’estratègia s’estableix en base a millorar la ventilació natural. Per la part exterior mitjançant la construcció d’una cambra perimetral ventilada – cámara bufa- al voltant de l’edifici amb les dimensions suficients per tal que faci la seva funció i pugui ser visitada. Per la part interior, la millora del control sobre les humitats s’obté mitjançant la creació d’una cambra ventilada davall del nivell del paviment de l’església.
La cambra sota el paviment de l’església és el resultat de l’excavació arqueològica del subsòl i permetrà la visita pública de les restes arqueològiques trobades.
El dia de la visita, un dia fresc a Sevilla, l’obra estava en un moment molt interessant perquè es podia veure la formació dels diversos elements estructurals i de ventilació de manera seqüencial cosa que resultava altament didàctica.
Especialment emocionant va ser el fet de poder assistir en directe a l’operació d’aplicació de forces de compressió horitzontal al savi i minimalista mecanisme estructural de recolzament de les bigues del nou forjat. Aquest mecanisme permet traslladar el pes del forjat de l’església al relleu de 10 cm. existent en el basament del fust dels pilars de l’església. Un treball efectuat amb gran polidesa i professionalitat per l’empresa Trycsa, adjudicatària de les obres.
Per acabar, m’agradaria comentar el treball arquitectònic. Un treball discret, poc aparent, però que conté una gran quantitat de saviesa i de recerca de l’essencial. De la voluntat d’invasió mínima en la relació que estableix l’arquitecte amb l’edifici que li és confiat. Una actitud d’invisibilitat de l’arquitecte en benefici de l’obra, una actitud que, en el context d’exhibició actual, no fa famós però que dignifica el treball i la funció social de l’arquitecte.
Melitó Camprubí
