L’Insitut d’Estudis Ilerdencs ocupa l’edifici de l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici gòtic civil català, molt significatiu i únic, de la ciutat de Lleida.
Les obres de l’Hospital de Santa Maria s’iniciaren el 1454 sota direcció d’Andreu Pi, mestre d’obres de la Seu Vella; el final d’obra fou el 1519.
El 1704 s’encarregaren les bigues de fusta destinades als sostres de planta primera i planta segona que necessitaven ser substituïts; el 1705 s’enderrocaren els sostres fets malbé per substituir-los amb les bigues encarregades l’any anterior.
El mestre de cases de Lleida Joan Melet va refer els sostres de planta 1a i 2a l’any 1705, segons consta en documentació histórica. A la part superior d’un revoltó s’hi va trobar el grafit “Feta x Melet” que hauria fet el propi mestre de cases.
El 2013 es comença a detectar bigues amb trencaments parcials a flexió, i posteriorment algunes bigues fan trencaments gairebé totals a flexió, moment en què es comença a tancar a l’ús i a desallotjar les plantes superiors de l’edifici. Els trencaments foren deguts a unes càrregues i sobrecàrregues excessives i prolongades en el temps.
A partir de de 2014 s’iniciaren els treballs d’enderroc de paviments de planta segona (amb seguiment arqueològic) i posteriors fases de reforç per zones, efectuant-se durant el 2015 la fase 4, que fou la fase més important quant a superfície d’actuació i que completava el reforç del sostre de planta primera.
Els mesos de maig i juny de 2015 es van fer dues visites d’obra de la 4a fase d’obres de restauració de l’IEI, consistents en la reparació i reforç del sostre de bigues de fusta de la planta primera (terra de planta segona). Aquestes bigues de fusta, documentades històricament de la reparació i reforma de 1705, i algunes bigues originals de l’edifici (construït entre 1454 i 1519) es repararen i es reforçaren amb fusta conífera. Reparació amb fusta perquè és el material original, perquè és el material amb què ho hauria pogut repar el mestre de cases que bastí el sostre, perquè és un material lleuger, perquè són llums importants de 7,60 m lliures, i perquè és fàcil de treballar. La present reparació no és una substitució funcional com faria un sostre nou i pesat de formigó armat o de bigues d’acer, sinó que és una solució en què s’afegeix secció de fusta per sobre (aprofitant el gruix dels varis paviments superposats que hi havia) i es fixà mecànicament amb cargols per fer treballar tota la secció de forma solidària. A sobre de les bigues reforçades s’hi col·locava un tauler contralaminat com a capa de repartiment.
Posteriorment faltaven les fases posteriors de repicats i lectura de paraments, serveis, instal·lacions, paviments, i acabats i revestiments per a la seva posada en servei.
Un cop s’hagi posat el parquet en fases posteriors, el resultat serà un sostre reparat i reforçat amb un pes propi menor.
