associació de restauradors del patrimoni Arquitectònic
La nostra Associació vol expressar el condol per la inesperada i dolorosa mort del Fernando Álvarez Prozorovich.
Molts de les nostres associades i associats vam ser alumnes del Fernando i el recordem com un bon professor que, a part dels seus excel·lents coneixements acadèmics i professionals, tractava els alumnes amb una humanitat i generositat fora del corrent.
El seu record ens acompanyarà.
Fotografia extreta de http://arquiexpert.blogspot.com/2011/09/visita-la-ricarda.html
El passat dia 13 de desembre del 2018 l’arpArq va ser convidada a l’acte de Nadal de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), amb qui tenim un conveni de col·laboració, celebrat a l’Aula Màster del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Com a tema central, el Sr. Gerardo Rodríguez González, enginyer de camins, canals i ports i fundador de l’empresa STATIC, va ser nomenat soci d’honor de l’ACE i va impartir la conferència “Reflexions sobre l’evolució del Consultor d’Estructures des dels anys 60 fins avui”. Va rebre la seva formació universitària a Alemanya i va consolidar-se a Barcelona com a un dels consultors més reconeguts nacionalment. En la seva explicació va exposar l’evolució de les estructures viscuda des de la seva pròpia experiència laboral amb els exemples i casos més destacats de la seva obra com són: els treballs en l’estructura del Teatre Lliure, del Museu de la Ciència de Barcelona i de Madrid, de l’Aquàrium de Barcelona, o ja més recents i utilitzant el sistema de postesat, l’Hospital d’Olot o la presó de Lledoners, entre d’altres. Rodríguez va fer també algunes pinzellades sobre l’evolució de les eines utilitzades en el càlcul estructural, des de les operacions amb regla de càlcul fins als sistemes i programaris actuals de càlcul d’estructures tridimensionals, passant per les primeres calculadores o els primers pc’s que calculaven pòrtics plans i “emparrillats”. Actualment, jubilat des de fa 10 anys, no perd el contacte amb el seu despatx, que segueix actiu de la mà del seu fill.
Tot i que en aquesta edició no es va fer esment de les estructures aplicades a la rehabilitació, en l’acta es va repartir el Monogràfic “Polígon Funicular. Una aproximació a Karl Culmann”, treball de Josep M. Genescà Ramon, que va ser el tema exposat l’any anterior. Va ser una sorpresa molt positiva on es posa de manifest que, lentament però cada vegada més, hi ha més consciència de la importància de conèixer els sistemes de càlcul i funcionament de les estructures antigues en el món de la construcció i rehabilitació. De la mateixa manera, parlant amb membres de l’actual Junta de l’ACE es va poder percebre aquesta sensibilitat envers la diferenciació entre el tractament que han de tenir les estructures antigues i les actuals on, cada vegada més, conflueixen en els mateixos camins.
El juliol passat vam repetir la fantàstica experiència d’anar de visita d’obres de convidats, aquest cop a Granada. Per una banda vam visitar les obres de restauració de les antigues muralles de l’Albaicín, convidats per Isabel Bestué i realitzades per l’empresa Trycsa. I per altra banda, vam poder visitar l’església del monestir de clausura de San Jerónimo, de la mà de l’arquitecte Francisco Jurado.
Francisco Jurado ens va acompanyar a la visita al monestir de San Jerónimo, del que està redactant el Pla Director, per poder accedir a tots els racons del temple que hi ha dins d’aquest conjunt, que ell va restaurar.
La visita privilegiada a l’espai de sotacoberta, trepitjant l’extradós de les voltes sota les curioses encavallades de fusta, va ser un final fantàstic per les visites per Granada!
Des d’aquí agrair una vegada més l’amabilitat dels nostres companys Paco Jurado i Isabel Bestué per compartir amb nosaltres el seu mestratge.
Assemblea d’arpArq a l’Estany, amb visita guiada i explicació de les actuacions que s’han dut a terme al centre de visitants, acompanyats per Jordi Morros, i al Monestir de l’Estany.
Monestir de l’Estany
Mines de l’Estany
El passat mes de gener una delegació de l’arpArq va anar convidada per l’arquitecte Francisco Jurado a la visita d’obres de l’Església de Santa Catalina de Sevilla, realitzades per l’empresa Trycsa.
NOTES A LA VISITA DE SANTA CATALINA
La restauració de l’església de Santa Catalina té una història precedent i si expliqués allò que en sé de cap a peus, aquestes notes no acomplirien l’encàrrec.
A més, si el dia de la visita no ho va fer l’arquitecte autor del segon projecte i director de l’obra, Sr. Paco Jurado, amb una delicadesa que l’honora, jo no ho faré ara. No obstant, em sembla que les notes quedarien incompletes si no diguessin que l’obra que visitem no té res a veure amb un primer projecte que va redactar un altre arquitecte. La diferència entre l’un i l’altre no és altra que la capacitat de comprensió del funcionament dels edificis antics. Una capacitat que s’intenta extirpar, amb un ampli i estúpid consens professional, del bagatge tècnic dels arquitectes. Ho deixo aquí.
Visitem unes obres que posen en valor la història de l’església reedificada al segle XIV a partir de la constatació, en contra del criteri precedent, que l’estructura de l’edifici està bé i que no calen complicades, caríssimes, inútils i contraproduents actuacions de consolidació estructural.
El fet de recuperar els recursos que s’haurien malbaratat, permet orientar els treballs, de manera útil, en dos sentits principals: d’una part, a millorar les patologies derivades de l’alta humitat del subsòl i, de l’altra, a la excavació de la planta de l’església a la recerca de la història de la Sevilla d’extramurs.
Pel que fa a les correccions de les humitats, l’estratègia s’estableix en base a millorar la ventilació natural. Per la part exterior mitjançant la construcció d’una cambra perimetral ventilada – cámara bufa- al voltant de l’edifici amb les dimensions suficients per tal que faci la seva funció i pugui ser visitada. Per la part interior, la millora del control sobre les humitats s’obté mitjançant la creació d’una cambra ventilada davall del nivell del paviment de l’església.
La cambra sota el paviment de l’església és el resultat de l’excavació arqueològica del subsòl i permetrà la visita pública de les restes arqueològiques trobades.
El dia de la visita, un dia fresc a Sevilla, l’obra estava en un moment molt interessant perquè es podia veure la formació dels diversos elements estructurals i de ventilació de manera seqüencial cosa que resultava altament didàctica.
Especialment emocionant va ser el fet de poder assistir en directe a l’operació d’aplicació de forces de compressió horitzontal al savi i minimalista mecanisme estructural de recolzament de les bigues del nou forjat. Aquest mecanisme permet traslladar el pes del forjat de l’església al relleu de 10 cm. existent en el basament del fust dels pilars de l’església. Un treball efectuat amb gran polidesa i professionalitat per l’empresa Trycsa, adjudicatària de les obres.
Per acabar, m’agradaria comentar el treball arquitectònic. Un treball discret, poc aparent, però que conté una gran quantitat de saviesa i de recerca de l’essencial. De la voluntat d’invasió mínima en la relació que estableix l’arquitecte amb l’edifici que li és confiat. Una actitud d’invisibilitat de l’arquitecte en benefici de l’obra, una actitud que, en el context d’exhibició actual, no fa famós però que dignifica el treball i la funció social de l’arquitecte.
Melitó Camprubí
